Tots creiem conèixer la importància d'establir unes cures adequades a la comunitat per a les persones fràgils.
Doncs aquesta setmana ho revisem aquí, a #Gerigloc a través d'un recent article de l' Age and ageing.
No explicaré en què consisteix la fragilitat ni quines són les seves característiques, perquè aquí ja s'ha parlat d'això, només cal fer una ullada a l'etiqueta fragilitat, i considero que per a aquest tema, en aquest grup hi ha més experts que jo . Però sí que m'agradaria comentar l'experiència realitzada a Holanda per a persones que viuen a la seva casa i que pateixen aquesta situació.
A l 'Age and ageing del mes passat, han estat publicades tres experiències portades a terme a Holanda, en el marc del "Dutch National Care for the Elderly Programme" que és un programa iniciat el 2008 per a investigar i establir projectes de desenvolupament de sistemes d' atenció sanitària per a gent gran fràgil de forma proactiva. A més en aquest programa es promou la realització d'investigació en fragilitat per vuit grups d'estudi d'universitats mèdiques, incloent assaigs clínics aleatoritzats basats en la valoració geriàtrica integral i en plans d'atenció de cures multidisciplinars en una situació real d'atenció primària, en els quals el paper principal el du a terme infermeria, que és qui realitza la valoració per, posteriorment col·laborar amb altres professionals sanitaris. Però el més nou d'aquests estudis és que en tots ells es valora el seu cost-efectivitat.
L'estudi ACT (Frail older Adults: Care in Transition) és el primer, en el que  es va utilitzar una entrevista telefònica per a establir la fragilitat realitzant una intervenció multidisiplinar basada en el model de valoració geriàtrica i intervenció InterRAI-CHA, valorant els 24 mesos. L'estudi Prevention of Care (PoC) en el que es va usar un qüestionari postal, i es va realitzar també una intervenció durant 24 mesos de forma personalitzada, i finalment l'estudi "Utrecht primary care PROactive Frailty intervention Trial" (O-PROFIT) que per a valorar la fragilitat fa servir recursos de registre informàtic sanitari, i en el que també es va intervenir de forma personalitzada i de forma estandarditzada sobre deu aspectes de salut, essent la seva durada de 12 mesos.
Però després de la seva anàlisi no hi ha disminució de la mortalitat ni de la possibilitat d'ingrés hospitalari, o en aspectes funcionals, mentals (depressió) o socials, o fins i tot de qualitat de vida. S'ha vist que aquesta intervenció afegeix molt poc a l'activitat de base d'atenció primària, de manera que acaba no sent cost efectiva  i per tant no es recomana la seva implantació.

Però el fet de que aquests estudis no surtin segons el que desitjaríem, pot ser degut a diverses raons, la primera que el temps de valoració (entre 12 i 24 mesos) pot ser molt curt per valorar efectes. La segona raó és que s'ha realitzat sobre una població heterogènia, al contrari que en altres estudis on la valoració geriàtrica integral ha demostrat totalment la seva eficàcia, per exemple en l'hospitalització a aguts o els Chronic Care Model ambulatoris, on s'intervé sobre una població més homogènia. I finalment que la intervenció no hauria de ser només sanitària, com en aquest cas, sinó també integrar altres sectors com els serveis socials, els comunitaris, i fins i tot el voluntariat.

Què podem concloure de  l'article ?:

Que intervenir en la fragilitat a la comunitat de forma generalitzada no és eficient.
Haurem d'esperar resultats en altres sistemes sanitaris per veure si aquesta conclusió és correcta, i a partir d'aquí revalorar.
Podeu trobar l'article en el següent enllaç: http://ageing.oxfordjournals.org/content/early/2016/05/03/ageing.afw081.abstract

 

Tags: , , , , ,