isabel Arnau

Médico especialista en geriatría en el Parc de Salut Mar.

L`autora d´aquest post es Marta Herrero Torrús, metgessa geriatra del Parc de Salut Mar de Barcelona.

 

La prescripció d'estatines en el pacient ancià ha augmentat significativament en els darrers anys, però així com la seva eficàcia està ben establerta en la prevenció secundària d'esdeveniments cardiovasculars i inclús la mortalitat, no està evidenciant el seu benefici en la prevenció primària en pacients més grans de 75 anys.
L'article d'avui és un estudi sobre l'ús d'estatines per la prevenció primària en pacients anciants, publicat en el BMJ de setembre de 2018.
Es tracta d'un estudi de cohorts retrospectiu en el que es va utilitzar la base de dades del "Sistema de información para el desarrollo del investigación en Atención Primaria" (SIDIAP), un registre de pacients de 274 centres d'atenció primària amb més de sis milions de pacients.
Es van incloure tots els pacients registrats de més de 75 anys que van inicialitzar el tractament amb estatines durant el període d'estudi o en els 18 mesos previs amb el menys una visita mèdica registrada. Es van excloure aquells pacients amb història d'esdeveniments cardiovasculars, tractament previ amb estatina, DM1, demència, càncer, diàlisi, paràlisi, trasplantats o institucionalitzats. El període d'estudi va ser des de juny de 2006 fins a desembre de 2017, amb un seguiment fins desembre de 2015. Es van registrar com a objectius primaris la mortalitat global i l'aparició d'esdeveniments cardiovasculars, separant el registre d'esdeveniments cardiovasculars i cerebrovasculars com a objectiu secundari.
Es van incloure 46864 pacients, dividint-se en tres grups: per edat, amb antecedents de DM2 i amb tractament nou amb estatines.
Respecte als resultats, es va observar que els pacients sense DM2, la prescripció d'estatines no es va associar amb la reducció d'esdeveniments vasculars o mortalitat global, mentre que en presència de DM2 sí que s'associava de forma estadísticament significativa, encara que el seu efecte disminuïa a partir dels 85 anys i desapareixia en nonagenaris.

 

Tags: , , , ,