Aquest estiu Clinwinter leaves by In photos dot orgics in Geriatric Medicine ha publicat l’article de revisió “Palliative Care in Advanced Dementia”. Les dades epidemiològiques parlen d’un 0,5% de població afectada per demència, essent la supervivència mitjana de 3-7 anys després del diagnòstic. Es planteja que, malgrat les dificultats que tenen els clínics per fer una estimació correcta del pronòstic i de quan la persona és susceptible a l’atenció de final de vida, l’enfocament pal·liatiu és el millor. Es destaquen onze dels dominis que la Societat Europea de Cures Pal·liatives recomana per unes cures pal·liatives òptimes entre els que es troben, entre d’altres,l’atenció integral centrada en la persona, la presa de decisions compatida, la planificació anticipada de cures, i la formació de l’equip assistencial. Degut a la manca de professionals capacitats en geriatria i cures pal·liatives, l’article reforça l’important paper que tenen els professionals d’atenció primària al llarg de tota la malaltia. Descriu la falta d’uniformitat en l’accessibilitat a l’atenció pal·liativa, especialment en residències, en les que s’ha estudiat que hi ha una alta prevalença de símptomes. En els darrers 18 mesos de vida la dispnea, l’agitació, les aspiracions, el dolor i les nafres per pressió són freqüents i un 19% dels residents amb demència són derivats a hospitals en els darrers tres mesos de vida, especialment aquells que no tenen directrius anticipades, ordres de no ressuscitar o ordres de no ser traslladat a l’hospital.

Es presenten en l’article un seguit d’elements que requereixen la gestió de decisions relacionades amb l’etapa de demència avançada com és el rol de la nutrició artificial, l’ús d’antibiòtics en infeccions, especialment pneumònia, l’ús de medicacions apropiades i la polifarmàcia, el tractament del dolor, el paper dels fàrmacs específics per al tractament de la demència, el maneig del delirium terminal, el maneig de l’estat d’ànim i comportament (tractant deliri i depressió) i el paper de l’atenció “Hospice” i les dificultats d’accessibilitat. Al llarg de l’article, en tots aquests apartats, es pot veure tant el posicionament més clínic, com la necessitat de tenir en compte la percepció i participació de la família, així com oferir mesures farmacològiques i no farmacològiques en cadascun dels punts abordats.

Posteriorment es presenten dos aspectes fonamentals, però no sempre valorats i ben tractats, que són la planificació avançada de cures i els cuidadors de la persona amb demència avançada. La planificació avançada de cures, més enllà del que es considerarien les tradicionals voluntats anticipades, ha de començar en fases promptes, després del diagnòstic. Un correcte assessorament; una bona comunicació entre l’equip, el malalt i la família sobre els objectius terapèutics; la informació sobre l’evolució i el pronòstic i discussions amb les persones que substituiran la decisió de la persona en etapes avançades es presenten com a elements clau. Les campanyes com la “Triar sàbiament” (l’objectiu és ajudar a que metges i pacients reflexionin per una adequada planificació de cures), i programes com el POLST (fa constar les preferències del pacient institucionalitzat), citats en l’article, poden ajudar a reflexionar sobre el nostres model d’atenció.

Finalment, es destaca la repercussió sobre els cuidadors de les persones amb demència al llarg de les diferents etapes i les possibles intervencions a realitzar, que posen de manifest, per un costat, la importància de la coordinació i suport dels serveis socials i, per altra, però no menys important, la necessitat del suport psicoemocional i d’acompanyament i de comunicació constant, controlant la possible aparició de problemes de salut física, i sobretot, mental.

Tot i l’enfocament estatunidenc, aquest article és un Update en cures pal·liatives per l’atenció a persones amb demència molt recomanable per a tots els professionals del nostre país! Aquí trobareu el resum de l’articlehttp://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25037291

 

Tags: ,