En l’últim número de la revista JAMDA, hi ha un interessant article de revisió sobre els trasllats no planificats desde les residències als serveis d’Urgències, analitzant-lo desde l’actual evidència clínica i organitzativa de les pròpies residències.

Els números segueixen sense enganyar, i és que fins un 75% dels residents pateixen un trasllat no planificat als serveis d’Urgències, amb els ja coneguts efectes deleteris que acaba tenint l’hospitalització en aquests pacients (delirium, úlceres per pressió, infeccions nosocomials) per no mencionar el major deteriorament funcional i mortalitat en una població ja fràgil per se, en la seva majoria.

L’article es basa en una revisió de les guies sistemàtiques de revisions i meta-anàlisis (PRISMA) realitzada l’any passat als EEUU, incluïnt pacients majors de 65 anys amb estudis on es feia referència a ingressos no programats per malaltia aguda i necessitat d’atenció pal-liativa en pacients procedents de qualsevol tipus d’atenció residencial. L’estudi qualitatiu es va realitzar utilitzant l’escala de Newcastle-Ottawa (NOS).

Finalment, es van seleccionar un total de 78 estudis, essent la majoria, observacionals amb considerable variabilitat metodològica amb una escala qualitativa força bona. La majoria es van realitzar als EEUU (un 54%) amb un total de 13 països més, destacant Austràlia (12%), Canadà (10%), Taiwan (5%) i Regne Unit (3%); no es van trobar estudis de països amb baixa renta per-càpita.

Els resultats van ser els següents:
. Factors clínics relacionats amb els propis residents que augmentaven els trasllats urgents i hospitalitzacions. Dintre d’aquests, destaquen factors demogràfics (pacients majors de 80 anys i majoritàriament dones), comorbilitat (el deteriorament cognitiu es va associar a majors trasllats i ingressos hospitalaris tot i que alguns estudis mostraven que pacients amb demències avançades es traslladaven menys; presència de dispositius permanents com gastrostomies percutàneas o sondatges vesicals; malalties cròniques com la MPOC, ICC, DM-2, asma i dolor crònic es van identificar com malalties d’alt risc. La depressió o l’ansietat eren les malalties en l’esfera emocional de major risc), factors físics ( baix índex de massa corporal, malaltia recent, úlceres per pressió, disfàgia i augment de dependència funcional), medicació (polifarmàcia i especialment l’us habitual d’ansiolítics/hipnòtics i també l’inici recent de medicació), canvi recent de l’entorn (com l’ingrés recent en residència o l’alta recent hospitalària) i per últim, però no menys important, la falta de planificació avançada en cas de complicacions.

.Factors organitzatius de les pròpies residències que augmenten els trasllats urgents. Dintre d’aquests s’ha pogut veure tot un seguit de característiques com són: residències de caràcter concertat o privat i no associades a cap hospital d’aguts (especialment als EE.UU), residències sense unitats específiques de pacients amb demència i amb pitjor qualitat de l’entorn, menor règim de visites i menor privacitat del resident. I dintre dels factors dels propis treballadors, es van trobar que l’alt recanvi de l’staff així com el seu grau de satisfacció i compromís, un número alt de residents per infermera (no especialitzada), un número baix d’hores de metge per resident, l’abscència de visites per metge especialista geriatra i la manca de directrius avançades, es convertien en factors de risc de trasllats als serveis d’Urgències. Sobre els darrers dos factors, un estudi arribava a senyalar que els residents que eren visitats almenys un cop a l’any per un geriatra, tenien un 12% menys d’ús de les urgències mensual comparat amb aquells que no rebien una visita especialitzada. En quan a les directrius avançades, la prevalença era molt variable entre les diferents residències i l’exemple més clar es trobava entre els pacients amb demència avançada en comparació amb pacients amb altres patologies avançades (com el càncer), probablement per la infraestimació de la demència com a una malaltia crònicament irreversible i causant de mortalitat.

L’article acaba concluent que, tot i la disparitat de resultats i variabilitat metodològica dels estudis, és important la posada en pràctica d’intervencions a les residències que puguin evitar la discapacitat; la realització de protocols, guies i programes formatius a l’staff que permetin millorar la identificació, prevenció i maneig de situacions característiques d’aquests pacients també podrien disminuïr la necessitat de trasllats. En la mateixa línea, la planificació avançada té un protagonisme molt important especialment en els pacients amb comorbilitats cròniques i/o avançades i per tant, l’enfoc i el maneig pal-liatiu també han d’ajudar en aquest propòsit.

Finalment, es menciona que influeixen negativament en els trasllats els centres residencials amb menys recursos, menys ratio de personal i disparitat de formació; per aquest motiu, s’assenyala la importància de monitorització i intervenció a nivell global i particular en cada cas.

Probablement, a molts no ens extranyen la majoria d’aquests resultats, però.. tenim suficient coneixement dels centres residencials del nostre territori? Sabem què i com poder oferir ajuda desde la Geriatria?.. aquí llanço algunes preguntes..

I aquí l’enllaç: http://dx.doi.org/10.1016/j.jamda.2015.03.007

Feliç setmana i bon estiu a tots!!

 

TRASLADOS NO PLANIFICADOS A UCIAS DESDE RESIDENCIAS: UNA REVISIÓN DE LOS ASPECTOS CLÍNICOS Y ORGANIZATIVOS.

En el último número de la revista JAMDA, hay un interesante artículo de revisión sobre los traslados no planificados desde las residencias a los servicios de Urgencias, analizándolo desde la actual evidencia clínica y organizativa de las propias residencias.

Los números siguen sin engañar, y es que hasta un 75% de los residentes sufren un traslado no planificado a los servicios de Urgencias, con los ya conocidos efectos deletéreos que acaba teniendo la hospitalización en estos pacientes (delirium, úlceras por presión, infecciones nosocomiales) por no mencionar el mayor deterioro funcional y mortalidad en una población ya frágil per se, en su mayoría.

El artículo se basa en una revisión de las guías sistemáticas de revisiones y meta-análisis (PRISMA) realizada el año pasado en EEUU, incluyendo pacientes mayores de 65 años con estudios donde se hacía referencia a ingresos no programados por enfermedad aguda y necesidad de atención paliativa en pacientes procedentes de cualquier tipo de atención residencial. El estudio cualitativo se realizó utilizando la escala de Newcastle-Ottawa (NOS).

Finalmente, se seleccionaron un total de 78 estudios, siendo la mayoría, observacionales con considerable variabilidad metodológica con una escala cualitativa bastante buena. La mayoría se realizaron en EEUU (un 54%) con un total de 13 países, destacando Australia (12%), Canadá (10%), Taiwán (5%) y Reino Unido (3%); no se encontraron estudios de países con baja renta per-cápita.

 

Los resultados fueron los siguientes:

. Factores clínicos relacionados con los propios residentes que aumentaban los traslados urgentes y hospitalizaciones. Dentro de éstos, destacan factores demográficos (pacientes mayores de 80 años y en su mayoría mujeres), comorbilidad (el deterioro cognitivo se asoció a mayores traslados e ingresos hospitalarios aunque algunos estudios mostraban que pacientes con demencias avanzadas se trasladaban menos; presencia de dispositivos permanentes como gastrostomías percutáneas o sondajes vesicales; enfermedades crónicas como la EPOC, ICC, DM-2, asma y dolor crónico se identificaron como enfermedades de alto riesgo. La depresión o la ansiedad eran las enfermedades en la esfera emocional de mayor riesgo), factores físicos (bajo índice de masa corporal, enfermedad reciente, úlceras por presión, disfagia y aumento de dependencia funcional), medicación (polifarmacia y especialmente el uso habitual de ansiolíticos / hipnóticos y también el inicio reciente de medicación ), cambio reciente del entorno (como el ingreso reciente en residencia o el alta reciente hospitalaria) y por último, pero no menos importante, la falta de planificación avanzada en caso de complicaciones.

 

.Factores Organizativos de las propias residencias que aumentan los traslados urgentes. Dentro de estos se ha podido ver una serie de características como son: residencias de carácter concertado o privado y no asociadas a ningún hospital de agudos (especialmente en los EE.UU), residencias sin unidades específicas de pacientes con demencia y con peor calidad del entorno, menor régimen de visitas y menor privacidad del residente. Y dentro de los factores de los propios trabajadores, se encontraron con que el alto recambio del staff así como su grado de satisfacción y compromiso, un número alto de residentes por enfermera (no especializada), un número bajo de horas de médico por residente, la ausencia de visitas por médico especialista geriatra y la falta de directrices avanzadas, se convertían en factores de riesgo de traslados a los servicios de Urgencias. Sobre los últimos dos factores, un estudio llegaba a señalar que los residentes que eran visitados por lo menos una vez al año por un geriatra, tenían un 12% menos de uso de las urgencias mensual comparado con aquellos que no recibían una visita especializada. En cuanto a las directrices avanzadas, la prevalencia era muy variable entre las diferentes residencias y el ejemplo más claro se encontraba entre los pacientes con demencia avanzada en comparación con pacientes con otras patologías avanzadas (como el cáncer), probablemente por la infraestimación de la demencia como una enfermedad crónicamente irreversible y causante de mortalidad.

El artículo acaba concluyendo que, a pesar de la disparidad de resultados y variabilidad metodológica de los estudios, es importante la puesta en práctica de intervenciones en las residencias que puedan evitar la discapacidad; la realización de protocolos, guías y programas formativos al staff que permitan mejorar la identificación, prevención y manejo de situaciones características de estos pacientes también podrían disminuir la necesidad de traslados. En la misma línea, la planificación avanzada tiene un protagonismo muy importante especialmente en los pacientes con comorbilidades crónicas y/o avanzadas y por lo tanto, el enfoque y el manejo paliativo también deben ayudar en este propósito.

Por último, se menciona que influyen negativamente en los traslados los centros residenciales con menos recursos, menor ratio de personal y disparidad de formación; por este motivo, se señala la importancia de monitorización e intervención a nivel global y particular en cada caso.

Probablemente, a muchos no nos sorprenden la mayoría de estos resultados pero..¿tenemos suficiente conocimiento de los centros residenciales de nuestro entorno? ¿Sabemos qué y cómo poder ofrecer ayuda desde la Geriatría? .. Aquí lanzo algunas preguntas ...

 

Y aquí os dejo el enlace al artículo: http://dx.doi.org/10.1016/j.jamda.2015.03.007

 

¡¡Feliz semana a todos y feliz verano!!

 

Tags: , ,