Mariona Espaulella

Mariona Espaulella

Metge geriatre - Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic.

Médico geriatra - Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic
Mariona Espaulella

En el darrer número del JAGS apareix un article que avalua el cost efectivitat d’un programa de transicions clíniques en un grup de població envellida amb multimorbiditat.

En els darrers anys s’han proposat múltiples formes de millorar les transicions clíniques dels pacients, un dels objectius que tenen aquest programes és disminuir les readmissions als 30 dies. En aquest article crida l’atenció el fet que incorpori l’avaluació del concepte valor ja que busca el cost efectivitat d’una intervenció que prèviament ha demostrat resultats.

D’aquí que l’objectiu d’aquest estudi sigui comparar els costs de les cures que reben els individus d’un grup on s’aplica un programa específic de transicions clíniques al llarg dels 30 primers dies posthospitalització i un grup control.

S’inclouen a l’estudi aquells pacients majors de 60 anys que presenten un risc augmentat de readmissions segons l’escala Elder risk assessment, i s’utilitzen de controls aquells pacients que rebutgen participar a l’estudi o bé malgrat compleixen criteris no poden accedir al servei ja que està ple.

El Programa de la clínica Mayo per millorar les transicions clíniques, (programa que ja en anteriors estudis ha demostrat disminuir un 38% el risc relatiu i un 7.7% el risc absolut de reingrés als 30 dies), consisteix en un equip format per un infermera que inclou els pacients a l’estudi durant l’hospitalizació, una infermera de pràctica avançada que visita els pacients al llarg dels 2 dies (laborals) posteriors a l’alta al domicili (realitza una conciliació de la medicació aguda i crònica, educació per l’autocura, realitzant un pla de contingència en cas de crisi, enllaç amb els recursos de comunitaris, valoració de la seguretat i mobilitat, realitza una valoració cognitiva, així com la discussió de la planificació avançada i una avaluació de la necessitat de cures). Es realitza un seguiment telefònic d’aquests pacients i/o domiciliari si es creu oportú i un equip interdisciplinari consistent en un geriatre, un metge especialista en cures pal·liatives, un farmacèutic i un equip d’infermeres revisen l’estat dels pacients de forma setmanal. Al mateix temps és manté contacte amb el seu equip d’atenció primària sempre que es considera necessari. El programa té una duració de 30 dies i es pot prolongar fins a 90 quan l’equip ho creu convenient.

Es van incloure 365 participants i el mateix nombre de controls amb una mitjana d’edat de 82.8 anys. La mitjana dels costs entre els dos grups no va presentar diferències estadísticament significatives. Quan s’avaluava els grups amb majors costs però, si es van identificar diferències estadísticament significatives en favor els pacients del grup intervenció.

Està clar que els programes per millorar les transicions clíniques són útils, però és imprescindible identificar quins pacients se’n poden beneficiar.

Per altre banda, destacar la gran complexitat generada per aquest programa de transicions, cosa que demostra que probablement el sistema de salut parteix d’una fragmentació molt important entre l’atenció hospitalària i l’atenció primària. Segurament la solució passaria per sistemes de salut amb major integració enlloc de processos transicionals tan complexes.

Pels que estiguin interessats a aprofundir aquí us adjunto el link del pubmed d’aquest article: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29168880

 

Tags: , ,