Arrel d’una carta publicada el JAMA, he rescatat aquest article publicat a mitjanats del 2014 per la Dra M. Tinetti que ens parla del tractament per la hipertensió (HTA) i la relació que presenta amb l’aparició de caigudes amb conseqüències greus. La presència d’HTA en pacients de més de 70 anys és molt elevat. Els nivells òptims de tensió arterial (TA) en pacients vells no són clars però està demostrat que a menors nivells de TA majors beneficis cardiovasculars. Els danys potencials dels fàrmacs antiHTA, és major en els pacient pluripatològics que en els pacients que habitualment participen en els assajos clínics. Les lesions greus secundàries a caigudes com són els traumatismes cranioencefàlics (TCE), les fractura de fèmur, tenen efectes sobre la funcionalitat i la mortalitat similar a la dels esdeveniments cardiovaculars, com l’infart agut de miocardi i l’accident cerebrovacular. Múltiples línees d’investigació suggereixen que els fàrmacs antiHTA poden incrementar el risc de caigudes. Tot i així, l’efecte de l’ús d’antiHTA sobre el risc de lesions greus secundàries a caigudes tampoc està del tot clar, per aquest motiu es va realitzar aquest estudi.

Es realitza l’estudi a partir d’una cohort representativa de pacients a traves de les dades del medicare current beneficiary survey, tots ells majors de 70 anys i es va realizar seguiment durant 3 anys. És mesura l’ intensitat del tractament antihipertensiu en funció de la dosi diària estandarditzada de medicació, categoritzant-ho en 3 graus (no tractament antiHTA, grup d’intensitat moderada, grup d’alta intensitat). Es recullen les caigudes amb conseqüències greu com són les fractures de fèmur, els TCE, les dislocacions articulars a través de la base de dades del medicare. L’edat mitjana dels participants en l’estudi es de 80.2 anys. Dels 4961 pacients recollits a l’estudi un 14.1% no prenien tractament antiHTA, EL 54.6% prenien tractament de moderada intensitat i un 31.3% d’alta intensitat. Al llarg dels 3 anys de seguiment un 9% dels pacient va presentar caigudes amb conseqüències greus. El quocient de risc de patir una caiguda amb conseqüències greus va ser de 1.4 (95% IC, 1.03-1.90) en el grup d’intensitat moderada i d’un 1.28 (95%IC, 0.91-1.80) en el grup d’alta intensitat en comparació als pacients que no prenien tractament. En el grup de pacients que ja havien presentat una caiguda greu prèviament el quocient de risc va ser de 2.17 (95IC, 0.98-4.80) pel grup d’intensitat moderada i de 2.31 (95% IC1.01- 5.29).

Així doncs l’estudi conclou que els antiHTA estan associats amb l’augment del risc de caigudes amb conseqüències greus, especialment en aquells pacients que ja han presentat lesions per caigudes prèvies. Cal fer un balanç sobre els potencials danys vs els beneficis que obtindrà el pacient en prendre la decisió de si cal continuar un tractament antiHTA en un pacient gran amb múltiples patologies cròniques.

Comentari:

Com acaba reflexionant l’article la decisió de continuar un tractament antiHTA ha de ser ben meditada en aquells pacient amb multimorbiditat. Fent cas de les guies clíniques per la prevenció de la cardiopatia isquèmica o bé els ictus les xifres tensional proposades molt probablement no s’ajusten en aquest grup poblacional.

Referència:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24614535.

 

Data publicació: 11/3/15

 

Tags: ,