El Febrer passat, la revista JAGS va publicar un estudi de cohorts prospectiu en pacients amb MPOC per tal de comparar els dos sistemes més utilitzats de valoració i severitat (GOLD 2013 i BODEx) i el seu valor per predir mortalitat i descompensacions en pacients majors de 65 anys, fins ara no inclosos en la majoria d’estudis.

La mostra definitiva va incloure 354 pacients de Taiwan diagnosticats prèviament de MPOC (segons criteris GOLD) entre els anys 2006 i 2012.  Les dades introduïdes en la inclusió de pacients van ser: edat, index de massa corporal, escala de disnea modificada del Research Council –Mmrc-, índex de comorbilitat de Charlson i funció pulmonar post-tractament broncodilatador. Es van excloure de l’estudi els pacients amb càncer de pulmó amb pronòstic de vida de 2 anys i els que van morir a l’any de seguiment.

La distribució dels participants,  es va realitzar en dos grups. Un, segons la classificació de GOLD (percentatge d’obstrucció aèrea post-broncodilatació, dispnea i risc de descompensacions) i l’altre, segons la de BODEx (index de massa corporal, percentatge d’obstrucció aèrea post-broncodilatació, disnea i nº de descompensacions).  En el grup de la classificació de GOLD es van dividir en 4 subgrups (A-D, de menor risc de descompensació i poca dispnea a més risc i major grau de dispnea). En el grup de la classificació BODEx es van dividir en 4 Quartils segons puntuació del 0 al 9 (Quartil 1-4, de menor a major puntuació segons severitat). Posteriorment,  es van comparar utilitzant estudi de regressió estadística.

Gairabé la meitat dels participants estaven en el grup de major severitat de la classificació de GOLD (subgrup D) i més de la meitat en el de menor severitat segons la de BODEx (Quartil 1). Els participants del subgrup B de GOLD (poc risc de descompensació amb dispnea moderada-severa) eren més grans i tenien major índex de massa corporal, comparat amb el subgrup C.

Després d’una mitja de seguiment de 2,8 anys, un 23,4% van morir, la majoria d’ells per causes respiratòries, arribant a poder fer una predicció de les descompensacions en un total de 262 pacients, arribant a la conclusió que:  la classificació de GOLD 2013 tenia bona capacitat predictiva de les descompensacions (subgrups C i D van tenir un major número de descompensacions/any en comparació als subgrups de menor risc) i també podia predir millor les descompensacions totals que el BODEx. La mortalitat segons anàlisi de Kaplan-Meier estadístic mostrava que cada percentil de la classificació de BODEx s’associava a major mortalitat i en el cas de la GOLD 2013 aquesta era major en el subgrup D.

En aquest punt, es conclou que l’habilitat predictiva de descompensacions del GOLD 2013 és significativament millor que la del BODEx però no hi ha diferències significatives en la predicció de mortalitat.

L’estudi també va valorar l’estat funcional de 186 participants segons la ECOG performance status, amb la conclusió que la funcionalitat era un factor independent de mortalitat per qualsevol causa i que podria explicar perquè tant la classificació de GOLD com la de BODEx no són capaços de predir bé la mortalitat en aquests pacients. Anàlisis multivariables van mostrar que la dispnea, el nº de descompensacions anteriors i un menor índex de massa corporal també eren predictors independents de mortalitat.

Comentari:

Tenint en compte tots aquests resultats, probablement ens haurem de plantejar quina classificació creiem millor en la pràctica clínica habitual,  i si aquestes valoren realment la multidimensionalitat que necessitem per tal d’ajustar el tractament més enllà de l’estrictament respiratori, on sembla també que la dispnea i la funció tenen un paper especialment rellevant.

Referència:

http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/jgs.13258/abstract

 

Data publicació: 15/4/15

 

Tags: ,