Els dèficits motors i cognitius associats a l'edat augmenten el risc de caigudes, causant alta morbiditat i mortalitat. Tot i això, encara són poques les intervencions dirigides a prevenir les caigudes a través d'un enfocament integrat de la funció motora i cognitiva.

La revista Lancet publica aquest assaig clínic aleatoritzat i multicèntric, on intenten demostrar que una intervenció combinada d'entrenament en cinta de córrer més realitat virtual no immersiva (recreant un ambient específicament destinat a reduir el risc de caigudes, incloent canvis existents en la vida real com obstacles, diferents camins i elements distractors que precisen d'anar ajustant contínuament els passos), aconseguiria reduir el nombre de caigudes després de 6 mesos de seguiment, que realitzant exclusivament entrenament amb cinta de córrer.

De 282 participants entre 60 i 90 anys amb alt risc de caigudes (dos o més caigudes en els últims 6 mesos i dèficits motors i / o cognitius), 148 van realitzar entrenament només en cinta de córrer (C) i 154 en cinta de córrer + realitat virtual (C+RV), entrenant els dos grups 3 cops per setmana, 45 minuts cada vegada, durant 6 setmanes. Comparat amb la incidència prèvia de caigudes, després de 6 mesos de seguiment, el grup C+RV va disminuir de forma significativa la incidència de caigudes (de 12 a 6 caigudes en 6 mesos, de mitjana); mentre que aquesta diferència no va ser significativa en el grup d'entrenament només amb cinta de córrer. Comparant els dos grups (C i C+RV), després de 6 mesos de l'entrenament, la incidència de caigudes va ser significativament més baixa en el grup C+RV (6 vs 8.3 caigudes; p = 0.03).

Els dos grups van millorar significativament la velocitat de la marxa després de l'entrenament, tot i que destaca que tant la variabilitat de la marxa davant els obstacles com la capacitat de superar aquests obstacles va ser significativament millor en el grup de C+VR.

Per això es conclou que afegint la realitat virtual a un entrenament amb cinta de córrer, el que es definiria com entrenament mitjançant tasques duals (dual task), s’aconsegueix disminuir més el risc de caigudes que amb un entrenament convencional en cinta de córrer.

Probablement l'entrenament amb realitat virtual sigui molt apropiat per a entorns on caminar sigui complicat (temps poc agradable, entorns poc propicis per a caminar ...), però atès que aquesta realitat virtual intenta aparentar la realitat (amb els seus obstacles i dificultats) ... hi hauria tanta diferència entre aquest entrenament i caminar simplement per un parc? Simplificant, caminar per la ciutat o per entorns reals es pot considerar un entrenament amb tasques duals? Tindrien per tant sentit aquest tipus d'exercicis a casa nostra, on hi ha espais molt diversos per caminar i el temps sol ser agradable?

Article: Mirelman A. Addition of a non-immersive virtual reality component to treadmill training to reduce fall risk in older adults (V-TIME): a randomized controlled trial. Lancet. 2016 Sep 17;388(10050):1170-82

 

Tags: ,