Daniel Colprim

Daniel Colprim

Metge Geriatre at Hospital Comarcal d'Amposta
Metge de la unitat de mitja estada polivalent del Hospital Comarcal d'Amposta.Doctor per la UAB, sobre transicions assistencials i trasllats potencialment evitables des de centres d'atenció intermèdia als hospital d'aguts. Coordinador del #GeribloC
Daniel Colprim

Dues mans entrellaçadesL’últim grup de treball a crear-se a la Societat Catalana de Geriatria és el Grup de  final de vida. No direm res de nou si comentem que l’atenció al final de vida és un tema cada cop més candent en la nostra societat, que cada cop se’n parla més tot i que desgraciadament massa sovint és un tema tabú. Al nostre entorn, en les últimes dècades s’ha posat en marxa unitats assistencials i iniciatives per a millorar l’atenció als pacients amb necessitats pal·liatives. Malgrat aquests iniciatives, la sensació és que l’atenció és fragmentada i molt variable en les diferents àrees geogràfiques del nostre País.  En aquest sentit m’ha cridat l’atenció un recent article publicat a Palliative Medicine per Katherine E Sleeman  del Cicely Saunders de Londres.

L’any 2012 al Regne Unit, es crearen els Health and Wellbeing Boards ( HWB),  com a 152 institucions locals per a fomentar els hàbits saludables i el benestar en la població local (   https://www.kingsfund.org.uk/publications/health-wellbeing-boards-explained ). Sleeman i col·laboradors en el seu estudi es marquen com a objectiu  buscar  la mesura en  què els HWB han prioritzat l’atenció al final de la vida i en quina mesura han posat en marxa iniciatives per a millorar aquesta atenció.

Els autors revisaren un total de  150 estratègies dels HWB del Regne Unit. Després d’un anàlisi detallat de tots els plans d’actuació, i d’organitzar-los per conceptes clau  trobaren que: 1)  l’atenció al final de la vida només estava mencionat en un 52% dels plans,  2) i aquesta només la prioritzaven  en 6 ,  es a dir, un 4%. 3) Un 55,2% de les estratègies mencionava l’atenció pal·liativa en un context clínic específic, habitualment envelliment i demència. 4) En 31 de les estratègies identificava necessitats específiques  i objectius quantificables, sobretot referent al lloc de la defunció. 5) Si mirem la coherència del documents, només en 6 dels 150  hi havia una correcta relació entre  les necessitats de la població, objectius i intervencions dirigides als problemes plantejats. 6) Al valorar els focus d’evidència, es focalitza molt amb les necessitats però  no en l’evidència  per a intervencions efectives.

M’ha cridat l’atenció com en un país que ha sigut, i és pioner en l’atenció al final de vida, presenta una escassa presència en els plans de treball prioritaris dels “policymakers”; i com aquests massa sovint no s’acaben de connectar correctament amb les necessitats de les persones a la llum de les intervencions que han mostrat evidència.

Punts clau de l’article:

  • Aquest és el primer estudi que analitza de forma sistemàtica l’atenció al final de vida amb les estratègies locals al Regne Unit.
  • Gairebé la meitat d’aquestes estratègies no mencionen l’atenció al final de vida,  només un 4%  la defineixen com una àrea prioritària.
  • Falta fer més intervencions dirigides a la comunitat amb evidència contrastada.
  • Moltes de les necessitat es centren exclusivament en el lloc de la defunció.

Podeu trobar l’article sencer  en el següent link:

http://journals.sagepub.com/doi/abs/10.1177/0269216318786333?url_ver=Z39.88-2003&rfr_id=ori%3Arid%3Acrossref.org&rfr_dat=cr_pub%3Dpubmed&

 

Tags: , ,