Ingrid Bullich

Ingrid Bullich

Tècnica en salut del Pla director sociosanitari at Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
Infermera especialista en Infermeria Geriàtrica. Doctora en Ciències Infermeres.
Enfermera especialista en Enfermería Geriátrica. Doctora en Ciencia Enfermeras.
Geriatric nursing. PhD in Nursing Science.
Ingrid Bullich

Aquesta setmana començo compartint la inquietud que fa dies que em persegueix i que justifica la selecció de l’article que comentaré a continuació (bé, en realitat n’integro un parell). Fa temps que em preocupa com estem atenent la salut bucodental de les persones grans des del sistema sanitari català, especialment en les persones més vulnerables, i concretament d’aquelles institucionalitzades, amb problemes d’autonomia, mobilitat i/o sense una família o entorn cuidador que les pugui acompanyar a una visita odontològica. En el camp de la geriatria, la interdisciplinarietat és un dels punts forts, sense dubte! Estem observant que l’enriquiment de l’equip amb professionals d’altres disciplines (farmacèutics, psicòlegs,...) millora la qualitat assistencial que reben les persones grans i, conseqüentment, la seva qualitat de vida. I la meva pregunta és... si ens plantegéssim que l’odontòleg també formés part de manera sistemàtica de l’equip assistencial... Què creieu que passaria?

Reflexions a part, intentant buscar algun article que encaixés amb aquest tema i el rol que tenen els professionals d’infermeria en la higiene i les cures de la boca, he trobat en el darrer número de la revista Geriatric Nursing un treball canadenc en què s’observa que en un 25% aproximadament de les trobades entre el personal d’infermeria i les persones grans hospitalitzades no es fan cures de la boca. Consideren cures de la boca la neteja de pròtesis dentals, el raspallat de les dents, la neteja de la llengua i la cavitat oral i/o la hidratació dels llavis i de la mucosa oral. Crida també l’atenció que en més d’un terç de les trobades tampoc se’ls pregunta res al respecte ni se’ls ofereix cap ajuda, malgrat hi ha evidència que la higiene oral no només ofereix confort a la persona, sinó que també prevé infeccions.

Aquest article va com anell al dit per introduir l’estudi recentment publicat per Janssens et al. a la revista Clinical Oral Investigations, en què, conscients d’aquesta realitat, es plantegen superar les barreres que dificulten la provisió d’unes bones cures bucodentals diàries en residències de Bèlgica. Mitjançant un disseny quasiexperimental en el que participen 40 centres, demostren que la introducció d’un programa de prevenció i tractament de salut bucal en residències millora el coneixement i l’actitud dels professionals d’infermeria. La intervenció inclou diferents accions: 1) introducció en cada residència d’un equip de salut bucodental, amb personal del centre, que inclou un coordinador i referents en cada unitat; 2) formació transversal, des de  la direcció a les infermeres i auxiliars; 3) implementació de la guia de salut bucodental per la gent gran en institucions de llarga durada (OGOLI per les sigles en anglès) i del protocol de cures de la boca diaris derivat de la guia i; 4) visites regulars per un equip de suport odontològic que ofereix suport al personal d’infermeria i tractaments preventius i curatius als residents que no tenen accés a l’atenció dental.

Només pel fet de realitzar l’estudi, els professionals d’infermeria, tant en el grup intervenció com en el grup control, milloren els coneixements sobre les cures bucals (efecte Hawthorne). En el cas de l’actitud, només s’observa una petita, però significativa, millora en el grup intervenció. Els factors associats a augmentar els coneixements amb el programa de salut bucodental són tenir un major nivell formatiu de base, tenir puntuacions més altes en els coneixements i actituds al principi de l’estudi i tenir més contacte amb l’equip odontològic durant l’estudi. Les millores en l’actitud s’associen a ser un dels membres de l’equip de salut bucodental de la residència i tenir una actitud més positiva a l’inici del període d’estudi.

Les competències infermeres inclouen coneixements, actituds i habilitats. Aquest  estudi permet identificar que algunes accions poden contribuir a millorar els coneixements, però no les actituds, i viceversa. Així doncs, reprenent la pregunta plantejada a l’inici, la incorporació de l’odontòleg és un dels factors que ajudaria a millorar els coneixements de l’equip d’infermeria, però caldria implementar altres accions paral·lelament per aconseguir canvis actitudinals en relació les cures bucodentals en els centres que ofereixen atenció geriàtrica.

Amb el desig que Sant Jordi hagi estat una gran Diada per tots/es vosaltres, us convido a que trobeu un foradet entre les roses i els llibres per fer un cop d’ull a aquests articles.

 

 

Tags: ,