Ingrid Bullich

Ingrid Bullich

Tècnica en salut del Pla director sociosanitari at Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
Infermera especialista en Infermeria Geriàtrica. Doctora en Ciències Infermeres.
Enfermera especialista en Enfermería Geriátrica. Doctora en Ciencia Enfermeras.
Geriatric nursing. PhD in Nursing Science.
Ingrid Bullich

Aquesta setmana ens traslladem a Örebro, un comptat suec, en el que les infermeres municipals ofereixen atenció domiciliària a les persones que estan en residències o en el seu domicili. El treball liderat per Kihlgren i publicat a la BCM Nursing, s’emmarca en el projecte ViSam, que pretén desenvolupar una atenció sociosanitària per a les persones grans malaltes i que té entre els seus objectius assegurar la transferència d’informació i coordinar les necessitats individuals de les persones grans.
L’estudi utilitza una metodologia mixta, quantitativa i qualitativa. A partir del sistema de triatge que utilitzen als serveis d’urgències (RETTS), fan una adaptació per a la gent gran i elaboren un sistema de suport a les decisions (SSD) per a les infermeres municipals que es trobaran amb gent gran que pateix una davallada sobtada en el seu estat de salut. El SSD consisteix en classificar els pacients en dos nivells: els que s’atendran a domicili (verd), amb un enfocament pal•liatiu i suport del metge d’atenció primària com a consultor, i els que es traslladaran a l’hospital (vermell). Es basa en el judici clínic de la infermera a través de la valoració de set paràmetres vitals (vies aèries permeables, freqüència respiratòria i cardíaca, saturació d’O2, pressió sanguínia, grau de consciència i temperatura) i 9 símptomes considerats excloents de poder ser atès a domicili (dolor, sonda urinària, mareig, problemes respiratoris, dolor toràcic, diabetis, febre, afectació de l’estat general i mal d’esquena). S’inclou la metodologia SBAR (situation, background, actual and recommendations) en el SSD alhora de transferir informació al nivell següent o consultar al metge d’atenció primària.
L’anàlisi quantitatiu, amb 267 persones estudiades, evidencia una alta probabilitat de ser atès a domicili si el resultat de l’avaluació infermera en el SSD és verd i d’anar a urgències i quedar ingressat a l’hospital quan el resultat és vermell (Valor predictiu positiu=56% i valor predictiu negatiu=59%). L’anàlisi quantitatiu, amb grups focals, posa de manifest que el SSD sistematitza el treball de les infermeres, millora la comunicació entre professionals i potencia el sentiment professionalitzador de les infermeres.
És interessant el desenvolupament de sistemes d’avaluació consensuats, àgils i adaptats a la gent gran que facilitin la presa de decisions sobre el nivell assistencial més adequat i en els que el personal auxiliar d’infermeria pot participar. Sorprenen alguns dels símptomes que es consideren d’exclusió de ser atès a domicili, però la reflexió està oberta i algunes preguntes les deixo a l’aire... Podríem aconseguir que a Catalunya totes les residències i professionals que fan atenció domiciliària utilitzessin el mateix SSD i així unificar els criteris d’atenció i derivació? Seria convenient avançar en aquesta direcció?

Referència:

Kihlgren ASvensson FLövbrand C, Gifford M, Adolfsson A. A Decision Support System (DSS) for municipal nurses encountering health deterioration among older people. BMC Nurs 2016;15:63

 

 

Tags: , , ,