Cristina Roqueta

Cristina Roqueta

Metgessa geriatra. at Parc de Salut Mar. Centre Fòrum. Barcelona.
Doctora en Medicina per la Univeritat Autònoma de Barcelona (UAB). Professora Associada de la UAB. Membre del grup d'Ortogeriatria de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia.
Cristina Roqueta

Em fa especial il•lusió comentar un article publicat a l’European Geriatric Medicine pels meus mestres de la geriatria durant la meva etapa de metgessa interna resident al Parc de Salut Mar: el doctor Ramón Miralles i la doctora María José Robles.

L’objectiu del present estudi era escenificar a la classe de la universitat (assignatura de geriatria) un cas simulat amb delirium per avaluar la seva utilitat per identificar els seus factors predisposants i precipitants, i establir mesures per a la seva prevenció i maneig.

Seixanta-vuit estudiants (29 de fisioteràpia i 39 de medicina) van observar una escena simulada en viu i van participar en un seminari d’un cas de delirium per mitjà d’una classe interactiva, en la qual se’ls formulaven preguntes obertes relacionades amb el cas clínic. Les respostes dels estudiants dividits en grups eren posteriorment discutides conjuntament i la professora proporcionava les respostes correctes utilitzant una presentació en PowerPoint. L’escena representava una entrevista de la filla d’un pacient amb delirium amb una infermera i una metgessa.
Abans i després del seminari, els estudiants contestaven un qüestionari de 4 preguntes sobre el coneixement teòric del delirium (puntuacions de 0 a 7), dues sobre la percepció subjectiva de l’aprenentatge (escala lineal de 0 a 10) (puntuacions de 0 a 20) i dues preguntes sobre la utilitat de l’escena en el procés d’aprenentatge i la seva opinió general del seminari (escala lineal de 0 a 10). Els qüestionaris van ser corregits de forma anònima per experts en geriatria i amb desconeixement de si eren completats abans o després del seminari.

Resultats:
-Les puntuacions de les preguntes teòriques abans i després del seminari van ser: 3,5 ± 1,4 i 6,4 ± 0,7 (p=0,001); de la percepció subjectiva d’aprenentatge 10,5 ±3,5 i 16,2 ± 3,5 (p=0,001); puntuació total: 14,0 ± 4,3 i 22,4 ± 4,1 (p=0,001).
- Les puntuacions sobre la utilitat de l’escenificació en el procés d’aprenentatge 9,0 ± 1,1.
- Les puntuacions sobre l’opinió general del seminari: 8,7 ± 1,1.

Conclusions: Una escena simulada en una classe de la universitat va ser un mètode útil per facilitar l’aprenentatge del maneig del delirium i va ser avaluada molt positivament pels estudiants.

Com a limitacions cal destacar que els estudiants no disposaven d’un guió específic per a l’observació de l’escena i la manca de grup control.

Comentari: L’ús de pacients simulats per aprendre les síndromes geriàtriques és encara infreqüent. Les puntuacions sobre la seva utilitat en el procés d’aprenentatge i l’opinió general del seminari per part dels estudiants van ser molt positives. Aquest fet pot contribuir a fer més atractiu l’ensenyament de la geriatria a les universitats.

Cita: Robles MJ, Esperanza A, Pi-Figueras M, Riera M, Miralles R. Simulation of a clinical scenario with actresses in the classroom: A useful method of learning clinical delirium management. Eur Geriatr Med 2017:474-479.

https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1878764917301304?via%3Dihub

 

Tags: