Ingrid Bullich

Ingrid Bullich

Tècnica en salut del Pla director sociosanitari at Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
Infermera especialista en Infermeria Geriàtrica. Doctora en Ciències Infermeres.
Enfermera especialista en Enfermería Geriátrica. Doctora en Ciencia Enfermeras.
Geriatric nursing. PhD in Nursing Science.
Ingrid Bullich

Des dels anys 90, hi ha hagut un creixement progressiu de les publicacions relacionades amb els resultats que s’obtenen amb el seguiment telefònic com a intervenció sanitària.  Aquesta setmana recuperem un article de la Journal of the American Geriatrics Society, que té l’objectiu d’estudiar els beneficis de la intervenció telefònica per reduir noves visites a urgències, ingressos hospitalaris i/o la mort als 30 dies posteriors a l’alta del servei d’urgències hospitalari.

Es tracta d’un assaig clínic randomitzat, en el que inclouen persones de 65 anys i més que han estat al servei d’urgències entre el 2013 i 2016 i que compleixen uns criteris d’elegibilitat (exclusió si: deteriorament cognitiu –es traslladen qüestions al cuidador principal si té estat cognitiu correcte-, ingrés a hospice, no parlar anglès, alta voluntària, etc.). S’estudien 974 casos (GI) i 975 controls (GC). La intervenció consisteix en una trucada telefònica estructurada, entre 1 i 3 dies post-alta, que realitza una infermera entrenada del centre de trucades hospitalari per identificar problemes potencials en la transició, oferir recomanacions sobre medicació, revisió de mesures no farmacològiques i  consells post-alta, reforçar  properes visites i valorar l’estat de salut. Al GC només es fa una breu enquesta de satisfacció de l’atenció rebuda al servei d’urgències. Ambdós grups reben una trucada entre el dia 30-35 després de l’alta en que se’ls pregunta sobre visites a serveis d’urgències i/o metges i sobre problemes per adquirir o prendre la medicació (els protocols de totes les trucades estan disponibles com a material complementari de l’article). També s’obté informació sobre visites, reingressos o estat de les històries clíniques (HC) de les persones que no es poden contactar als 30-35 dies.

Els resultats mostren que no hi ha diferències estadísticament significatives entre ambdós grups en quant a visites a urgències (GI=0% vs GC=0,51%) hospitalitzacions (GI=9% vs GC=7,4%) o defuncions (GI=15,5% vs GC=15,2%), essent les corbes Kaplan-Meier de probabilitat d’ingrés a urgències, a l’hospital o mort pràcticament similars per als dos grups. L’anàlisi entre grups d’edat (65-74, ≥75) tampoc identifica beneficis per a cap dels dos subgrups. Tampoc hi ha diferència entre els grups en quant a visitar al metge en el període post –alta, més del 80% dels dos grups ho fan,ni  en quant a dificultats amb les noves medicacions prescrites (GI=15,5%; GC=15,6%).

Com tot els estudis, aquest tampoc està lliure de limitacions: està realitzat en un únic hospital, els participants representen el 53% dels pacients elegibles i no s’estudien subgrups de patologies, nivell econòmic o nivell d’alfabetització en salut.

L’estudi conclou que no es pot recomanar el seguiment telefònic com a intervenció per millorar les transicions de la gent gran que ha estat al servei d’urgències. També posa de manifest la necessitat d’avaluar els programes i les intervencions abans de ser adoptades en la totalitat dels sistemes sanitaris. En aquesta línia, d’avaluar el que es fa, a Catalunya també s’està avançant amb el projecte Essencial, que intenta evitar, entre altres, pràctiques de poc valor.

Amb el desig que hagueu tingut una bona entrada d’any, us convido a que trobeu un moment per fer un cop d’ull a aquest article.

Referència:

Biese KJ, Busby-Whitehead J, Cai J, Stearns SC, Roberts E, Mihas P et al. Telephone Follow-Up for Older Adults Discharged to Home from the Emergency Department: A Pragmatic Randomized Controlled Trial. doi: 10.1111/jgs.15142 https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29272029

 

Tags: , , , ,