Ingrid Bullich

Ingrid Bullich

Tècnica en salut del Pla director sociosanitari at Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
Infermera especialista en Infermeria Geriàtrica. Doctora en Ciències Infermeres.
Enfermera especialista en Enfermería Geriátrica. Doctora en Ciencia Enfermeras.
Geriatric nursing. PhD in Nursing Science.
Ingrid Bullich

Segons les dades de la Enquesta de Salut de Catalunya de l’any 2016, quasi una de cada quatre (24,9%) persones de 75 anys i més declaren tenir incontinència urinària. La incontinència és un problema prevalent entre la gent gran, especialment en persones dependents i institucionalitzades.

Aquesta setmana recuperem un article especial d’origen australià, disponible electrònicament a la revista Geriatric Nursing. Té l’objectiu de descriure un nou marc de les cures de la incontinència, tant urinària com fecal, i que podríem traduir com a Marc de la dignitat en l’atenció a la incontinència (Dignity in Continence Care Framework).

Aquest marc té dos conceptes nuclears: la dignitat i les cures. La dignitat entesa com a concepte multidimensional i subjectiu, inherent a la qualitat humana i que es manifesta a través del comportament que demostra respecte per un mateix i per als altres. I les cures, no només com a cura (guarició), sinó com a procés interpersonal caracteritzat pels coneixements, habilitats, maduresa personal i sensibilitat interpersonal del personal (concretament d’infermeria) que aporta protecció, suport emocional i cobreix les necessitats de la persona.

Planteja una visió multidisciplinària de l’abordatge de la incontinència. L’enfocament biomèdic aporta els aspectes d’anatomia, fisiologia, factors de risc, valoració i diagnòstic, objectius, prevenció i tractament. L’enriquiment d’aquest marc arriba amb la complementació d’aquest enfoc biomèdic amb sis conceptes teòrics des de les disciplines d’infermeria, psicologia i sociologia: 1) Adopció d’un enfocament empàtic per entendre la vivència de la persona; 2) Respecte a la persona amb demència per oferir-li suport i seguretat i evitar alteracions del comportament; 3) Comunicació terapèutica amb calidesa, compassió i humanitat, que permeti a la persona desenvolupar la resiliència i aconseguir major benestar físic i psicològic; 4) Promoure una autèntica relació entre tots els agents implicats (persona, família, equip) centrada en l’abordatge de la incontinència ; 5) Reconèixer l'estigma, els tabús socials i l'estigma de cortesia que afecten els comportaments de les persones i dels professionals ; i 6) Realitzar la valoració bàsica inicial de la incontinència per l’equip d’infermeria de primera línia ,que permeti detectar les necessitats i els recursos de la persona i el seu entorn relacionats amb la incontinència.

La lectura d’aquest article porta a la reflexió, individual i col·lectiva, de com els professionals d’infermeria (gestores, professores, assistencials, auxiliars, etc.) estem posicionats i realitzem les cures relacionades amb la incontinència. També de com podem millorar la qualitat d’aquestes cures, que alhora es relacionen amb la qualitat assistencial global. A l’article s’apunta que la formació dels professionals d’infermeria és l’element clau. Però no una formació convencional. És interessant l’esforç de l’autor per fer palès la necessitat de noves fórmules d’aprenentatge, que vagin més enllà dels coneixements. Considera que hi ha altres aspectes que els programes formatius haurien d’incloure per poder oferir unes cures de la incontinència adequades com són les actituds, les creences i les emocions.

Amb el desig que hagueu tingut (o estigueu gaudint) unes bones vacances, us convido a que trobeu un moment per fer un cop d’ull a aquest article i reflexionem sobre el tema.

Referència:

Ostaszkiewicz J. Reframing continence care in care-dependence. Geriatr Nurs. 2017. De propera aparició. Disponible a: https://doi.org/10.1016/j.gerinurse.2017.03.014

 

Tags: , ,