Ingrid Bullich

Ingrid Bullich

Tècnica en salut del Pla director sociosanitari at Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
Infermera especialista en Infermeria Geriàtrica. Doctora en Ciències Infermeres.
Enfermera especialista en Enfermería Geriátrica. Doctora en Ciencia Enfermeras.
Geriatric nursing. PhD in Nursing Science.
Ingrid Bullich

En el darrer número de la revista Journal of Geriatric Oncology C. Thompson i W.Dale adapten a les persones grans amb càncer els principis que guien l’abordatge a les persones grans amb multimorbiditat, establerts per la Societat Americana de Geriatria (J Am Geriatr Soc. 2012; 60(10):1957-68).

Amb l’exemple del Sr. X, que té 71 anys i pateix càncer de colon estadi 3, i l’exemple de la Sra. Y, que té 71 anys i pateix càncer de colon estadi 3, diabetis, insuficiència cardíaca congestiva i insuficiència renal, l’article presenta el diferent punt de partida que es dóna en aquestes dues persones i les consideracions específiques que hi ha en el cas de les persones grans amb càncer i multimorbilitat.

Cinc són els principis i passos a seguir com a punt de partida per una presa de decisions i maneig adequat a aquestes persones més vulnerables. 1er pas. Valorar les preferències de la persona (i la família/ cuidadors) per tal d’ajudar a orientar la priorització dels objectius de salut a assolir, fer la millor elecció de tractament possible i, alhora, permetre la participació de la persona en el pla d’intervenció. Cal tenir en compte que els pacients amb multimorbiditat tenen prioritats diverses, totes vàlides i respectables, essent el manteniment de l’autonomia l’objectiu principal per a molts d’ells, seguit de tenir símptomes controlats i el de sobreviure. 2n pas: Interpretació i aplicació de l’evidència per tal d’assolir els resultats esperats en coherència amb els objectius del pacient. La dificultat d’aquest pas recau en la limitació de l’evidència de tractament del càncer en pacients amb múltiples condicions cròniques i que freqüentment no inclou resultats que aquests pacients es plantegen (estat funcional, control de símptomes,...). 3er pas: Estimació del pronòstic o “estat de l’envelliment”. En pacients amb càncer i multimorbiditat la supervivència és menor, i la seva estimació suposa un gran repte, podent ajudar eines com l’E-Prognosis (http://eprognosis.ucsf.edu). A part del pronòstic vital, no es poden oblidar aquelles altres dades que interessen als pacients com l’estat funcional, l’autonomia i la qualitat de vida.  4rt pas: Considerar la factibilitat del tractament ja que molts factors intervenen en l’adherència al tractament dels pacients amb multimorbiditat amb càncer (deteriorament funcional i/o cognitiu, suport familiar, alteracions de l’estat d’ànim, limitacions econòmiques o de cobertura sanitària, capacitat de transport,...). La polifarmàcia i les interaccions entre fàrmacs i entre fàrmacs i patologies en aquests pacients poden limitar la factibilitat de potencials nous tractaments específics pel càncer. Cada fàrmac addicional multiplica les possibilitats d’interaccions, efectes adversos i prescripció en cascada. 5è pas: Optimitzar el tractament i implementar el pla de cures per part de tots els professionals implicats de forma coordinada. Aquest pas respon a les preguntes “Es beneficiaria aquesta persona d’una valoració geriàtrica integral o de la coordinació de cures? Com pot l’equip interdisciplinar optimitzar el pla assistencial?”. El treball conjunt i coordinat de tots els professionals (d’atenció primària, geriatria, teràpies, farmàcia, treball social,...) es torna imprescindible per garantir l’assoliment del pla assisencial de pacients multimòrbids i per garantir la qualitat de l’atenció davant de l’augment de la població vella amb càncer i multimorbiditat.

Aquest article podria ser considerat de principis fonamentals en oncogeriatria i, per la seva claredat i senzillesa, és recomanable per a tots els professionals que treballen amb persones grans amb càncer. Les preguntes que es plantegen en cada pas, permeten repassar i considerar tots els aspectes inclosos en una atenció oncogeriàtrica de qualitat: atenció centrada en la persona, comunicació i presa de decisions compartida, aplicació de evidència científica, eficàcia, eficiència, adequació de tractament farmacològic, formes organitzatives de treball, etc.

Conscients del rellevant paper que està prenent l’oncogeriatria en el nostre entorn, la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia ha triat aquest tema per al seu proper congrés que es durà a terme els dies 22 i 23 a Terrassa. No hi falteu!

Podeu trobar el resum de l’article a http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26149516

 

Tags: , , ,