Cristina Roqueta

Cristina Roqueta

Metgessa geriatra. at Parc de Salut Mar. Centre Fòrum. Barcelona.
Doctora en Medicina per la Univeritat Autònoma de Barcelona (UAB). Professora Associada de la UAB. Membre del grup d'Ortogeriatria de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia.
Cristina Roqueta

M’agradaria comentar un article observacional publicat recentment a la revista JAMA Internal Medicine sobre l’ús de betabloquejants en ancians institucionalitzats.

L’objectiu va ser avaluar l’associació entre l’ús de betabloquejants després d’un infart agut de miocardi (IAM), i el deteriorament funcional, la mortalitat i els reingressos hospitalaris.

La població d’estudi va ser ancians hospitalitzats per IAM durant un període de 3 anys, que procedien de residències (temps mínim de 30 dies abans de l’hospitalització), sense tractament amb betabloquejants en els últims 4 mesos i donats d’alta a residència. Es van excloure els que van morir, els rehospitalitzats i els que van abandonar la residència als 14 dies de l’alta. També es van excloure els pacients amb molt mal pronòstic inicial [avaluat mitjançant Changes In Health, End-stage Disease, and Signs and Symptoms (CHESS), valor de 5] i els de situació funcional extremadament deteriorada (Morris Scale of Independence in activities of daily living, valor ≥ 24).

Es van incloure 10992 pacients (70,9% dones), amb edat mitjana de 84 anys; a 5496 se’ls va prescriure betabloquejants a l’alta i a 5496 no.

Els pacients en tractament amb betabloquejants tenien als 90 dies més risc de patir deteriorament funcional (14%), menys risc de morir (26%) i taxes similars de reingressos hospitalaris respecte als que no van rebre el tractament.

El risc de deteriorament funcional en pacients en tractament amb betabloquejants va ser més elevat en ancians amb deteriorament cognitiu moderat-sever, i/o amb major dependència funcional prèvia. En canvi, els pacients amb estat funcional i cognitiu relativament preservat no tenien risc de deteriorament funcional. Els beneficis dels betabloquejants en la mortalitat van ser similars en tots els grups.

Com a limitacions destaca que es tracta d’un estudi observacional, la influència de prescripció d’altres fàrmacs i l’exclusió dels pacients que van morir o reingressar durant els primers 14 dies de l’alta hospitalària.

Comentari:
Tot i que alguns estudis han suggerit que els betabloquejants són generalment ben tolerats en població anciana, existeixen pocs estudis disponibles sobre el seu perfil d’efectes adversos en ancians fràgils. En el present estudi queda reflexada una vegada més la importància de l’avaluació funcional i cognitiva dels nostres pacients per tal de dur a terme un pla terapèutic individualitzat.
Bona revetlla de Sant Pere!

Cita:
Steinman MA, Zullo AR, Lee Y, Daiello LA, Boscardin WJ, Dore DD, Gan S, Fung K, Lee SJ, Komaiko KD, Mor V. Association of β-Blockers With Functional Outcomes, Death, and Rehospitalization in Older Nursing Home Residents After Acute Myocardial Infarction. JAMA Intern Med. 2017;177(2):254-262.

Link: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=JAMA+Intern+Med+2017%3B177(2)%3A254-262

 

Tags: , , ,