Ingrid Bullich

Tècnica en salut del Pla director sociosanitari at Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
Infermera especialista en Infermeria Geriàtrica. Doctora en Ciències Infermeres.
Enfermera especialista en Enfermería Geriátrica. Doctora en Ciencia Enfermeras.
Geriatric nursing. PhD in Nursing Science.
Ingrid Bullich

Aquesta setmana comentarem un article, encara en premsa, de la revista Geriatric Nursing que tracta sobre l’edat subjectiva (o edat sentida) de les persones grans.  És ben sabut a l’àmbit de la geriatria i la gerontologia que l’edat cronològica, malgrat ser molt utilitzada per classificar a les persones grans, no sempre es relaciona amb el seu estat de salut ni el seu grau d’envelliment. Conseqüentment, el focus actualment està posat en l’edat subjectiva, com a factor relacionat estretament amb la salut de la persona i la seva supervivència.

L’estudi té com a objectiu explorar l’edat subjectiva de les persones grans que viuen a la comunitat y explorar els factors predictius d’aquesta, en base a les variables identificades en la bibliografia prèvia.

A través d'un disseny transversal, observacional, van incloure 606 persones de 65 anys o més, sense problemes de comunicació, de nou ciutats de Corea entre l’agost i l’octubre de 2017. Les dades es van obtenir a partir d’entrevistes individuals en centres de salut, centres de benestar per a gent gran i visites a casa. Es van recollir les següents variables: edat subjectiva, puntuació de discrepància de l’edat ([edat cronològica-edat sentida]/edat cronològica), dades sociodemogràfiques (edat, sexe, àrea residencial, nivell socioeconòmic, nivell educatiu i nucli de convivència), factors relacionats amb la salut (nombre de diagnòstics de malalties, índex de massa corporal, força manual prensora, dolor, depressió, deteriorament auditiu i visual percebut i salut percebuda) i  factors socials (competència social, limitació pera  les activitats de la vida diària i experiències de discriminació per l’edat).

L’edat mitjana dels participants (63,5% dones) va ser de 76,9±6.35 anys. La mitjana de discrepància de l’edat va ser de 0,078±0,11 (un 7,8% més joves del que realment eren), essent un 63,9% les persones que es sentien més joves, un 25,4% es sentien de l’edat que tenien i un 10,7% es sentien més vells del que eren.

No patir depressió severa, una millor salut percebuda no patir deteriorament visual, viure en una zona metropolitana i una major força prensora van ser els factors relacionats amb una edat subjectiva favorable (sentir-se més jove) segons el model de regressió múltiple.

A les conclusions les autores apunten que, tot i que falten estudis longitudinals per determinar millor quin és el factor predictiu de l’edat subjectiva, la pregunta de “Quants anys sent que té?” podria ser una eina de cribratge de depressió i estat físic. L’estudi orienta els professionals de la salut a que avaluïn i desenvolupin intervencions que permetin a les persones grans sentir-se més joves, ja que l’edat subjectiva es relaciona millors resultats de salut i un envelliment exitós.

REFERÈNCIA DE L’ARTICLE:

Yeji Hwang , Gwi-Ryung Son Hong. Predictors of subjective age in community-dwelling older adults in Korea. Geriatric Nursing. 2018. https://doi.org/10.10168/j.gerinurse.2018.11.008

Font Foto: https://www.flickr.com/