Mariona Espaulella

Mariona Espaulella

Metge geriatre - Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic.

Médico geriatra - Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic
Mariona Espaulella

Aquesta setmana participa el blog una resident de geriatria, l'Anna Ribera, que es troba en el seu 4t any de residència:

Per acabar el mes d’Agost, proposo un article publicat a la revista “European Geriatric Medicine” sobre un estudi realitzat a Anglaterra on posen en pràctica un model d’atenció geriàtrica des de la principal porta d’accés a l’hospital, Urgències.

En l’article posen de manifest la realitat dels països desenvolupats, on s’atenen un elevat nombre de pacients fràgils i/o d’edat avançada, els quals tenen unes necessitats diferents. En aquest grup de pacients moltes vegades coexisteixen problemes funcionals, cognitius o requereixen d’ajudes socials, pel què, com ja està àmpliament descrit, es beneficien d’una valoració geriàtrica integral (VGI).

Com a resultat del canvi demogràfic, l’augment de la complexitat i l’increment de la demanda hospitalària, els hospitals d’aguts estan en “crisi”, de manera que hi ha la necessitat de crear formes innovadores de gestionar l’atenció de les persones d’edat avançada en la fase aguda.

Hi ha poca recerca en el maneig del pacient geriàtric a Urgències, malgrat que és la principal porta d’entrada a l’atenció hospitalària, motiu pel qual, en aquest estudi es proposen establir la viabilitat d’un geriatre conjuntament amb un equip multidisciplinari (EMD) en el Servei d’Urgències (SU).

L’estudi es va realitzar en un Hospital Universitari de tercer nivell (població 240.000 habitants; 720 llits), durant el mes de Juliol 2014. L’equip estava format per un metge geriatre, infermeria, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals i assistents socials. Alhora de la valoració, van seleccionar un grup poblacional amb fragilitat, utilitzant uns criteris molt senzills: pacients procedents d’altres recursos geriàtrics o bé aquells que consultaven per una síndrome geriàtrica (delírium o caigudes) Després de la valoració per l’EMD es realitzava un plà d’atenció individualitzat, que incloïa el destí a l’alta d’Urgències.

Com a resultats, destacar que dels 168 pacients (mitjana edat 84.9 anys) la majoria presentava dependència per alguna de les ABVD o requeria d’una ajuda tècnica per la mobilització. També destacar que un 42% constava el diagnòstic de demència. Un 32% dels pacients atesos van poder ser donats d’alta directament des del SU, i l’estada mitjana hospitalària dels pacients ingressats va ser de 6.5 dies, amb una taxa de reingressos als 30 dies del 10.1% i una taxa de mortalitat de 1.79%.

En la discussió creuen que un Geriatre a Urgències té un clar benefici alhora d’aplicar una ràpida VGI, així com treballar des del primer moment amb la intervenció de diferents professionals, permetent planificar millor i de forma més precoç l’avaluació d’aquest grup de pacients.

Aquest estudi és un primer pas que intenta comparar el maneig des d’Urgències amb especialistes versus el maneig convencional, amb la finalitat de facilitar una ràpida VGI en aquelles persones fràgils d’edat avançada que acudeixen a Urgències.

Donada l’actual pressió assistencial alhora de reduir ingressos, l’estada mitja i els reingressos, i tenint en compte que la gent d’edat avançada són els principals usuaris d’aquests serveis, sembla que la intervenció per un equip especialitzat en aquest nivell, pot tenir un impacte positiu.

Com a opinió personal, des de la visió d’un metge resident que realitzo guàrdies de porta d’Urgències, fent referència a la introducció i com tots molt bé coneixem, existeix un increment poblacional de pacients fràgils i d’edat avançada que representen un alt percentatge de les consultes rebudes a Urgències.

També sabem que aquest grup de pacients requereixen d’unes atencions diferents a les habitualment rebudes; normalment no venen amb un únic problema mèdic a la motxilla...sinó amb un historial llarg d’antecedents, i a més a més, en molts casos coexisteixen problemes funcionals, cognitius...

Per posar un exemple, la famosa derivació/motiu de consulta: “davallada funcional”, que llavors ja et pots preparar, arremangar-te de mànigues i començar a investigar.  Aquest moment, és la nostra! És on el  coneixement i la pràctica geriàtrica entre en acció, treiem la nostra arma de foc, la VGI, la posem en pràctica, i obtenim una foto molt completa del pacient que ens permet planificar un plà d’intervenció específic per les seves necessitats.

Per aquest motiu, crec que cal buscar sistemes innovadors adaptats al nostre entorn i intentar fer-nos un lloc dins del Servei d’Urgències,  fent-nos partíceps en la intervenció en aquest grup poblacional,  fet que ens permet aportar una valoració precoç, guanyar temps i realitzar una major precisió diagnòstica.

Si voleu més informació podeu trobar l’article a http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1878764916300420

Anna Ribera Nadal, resident de 4t any.

 

Tags: , ,