Neus Gual

Neus Gual

Metgessa especialista en geriatria del Parc Sanitari Pere Virgili.Co-coordinadora del #GeribloC.
Neus Gual

Entrar a quiròfan comporta sempre un risc, i sabem que un alt risc preoperatori augmenta el risc de mortalitat i de complicacions postoperatòries. Per aquest motiu en els últims anys s’està treballant i estudiant l’impacte del que anomenem prehabilitació, entesa com una intervenció prèvia a la cirurgia per augmentar la reserva fisiològica del pacient perquè aguanti millor el estrès de la cirurgia, evitant-ne les complicacions. I com habitualment sol passar, l’evidència en persones d’edat avançada, més vulnerables i/o amb pluripatologia és encara escassa. Per això és molt interessant llegir l’article que publiquen Anael Barberan-Garcia et al a la revista Annals of Surgery, on presenten els resultats de realitzar una prehabilitació en pacients d’alt risc tributaris de cirurgia major abdominal. Es tracta d’un assaig clínic randomitzat, cec, on es vol determinar quin és l’impacte d’una intervenció prèvia a la cirurgia (basada sobretot en un augment de l’activitat física i exercicis de resistència d’alta intensitat) en pacients d’ alt risc quirúrgic. Criteris d’inclusió: candidats a cirurgia major abdominal electiva, amb alt risc quirúrgic (> 70 anys i/o ASAIII/IV),  amb moderada-baixa capacitat funcional (Duke Activity Sastus Index < 46) i amb mínim 4 setmanes de abans de la intervenció quirúrgica. Un dels elements més destacats d’aquesta intervenció és l’alt grau de personalització, aconseguida mitjançant tècniques d’entrevista motivacional, per tal co-disenyar amb els pacients una intervenció personalitzada i millorar-ne l’adherència. La intervenció física es basa en augmentar l’activitat física habitual i en exercicis de resistència d’alta intensitat supervisats, sempre personalitzat per a cada pacient. Finalment s’inclouen 125 pacients (63 control; 63 intervenció), de 71 anys de mitjana, obtenint resultats molt satisfactoris: els pacients del grup intervenció aconsegueixen millorar de forma significativa la seva capacitat aeròbica, disminueix el número de pacients amb complicacions post-quirúrgiques a la meitat (31% vs 62%; p=0.001), disminueix la tassa de complicacions cardiovasculars (p=0.03), infeccioses indeterminades (0.013) i per ili paralític (p=0.001), i finalment també s’observa una disminució significativa de la estada a la UCI (3 vs 12 dies; p=0.046).

És doncs molt interessant veure que, també aquests pacients de major risc, poden beneficiar-se molt d’una prehabilitació abans de la cirurgia. Es tracta d’una pràctica que, com a geriatres, hauríem d’integrar i promocionar en els nostres entorns, i també seguir avaluant-ne els resultats perquè falten, com sempre, més estudis que recolzin aquesta evidència entre els nostres pacients. Un dels aspectes a seguir estudiant és veure si, amb programes de prehabilitació, no només podem millorar els resultats post-quirúrgics dels pacients geriàtrics, sinó aconseguir que pacients a priori descartats per cirurgia per alt risc quirúrgic, poguessin passar a ser “operables” després d’un programa de prehabilitació.

 

Article: Barberan-Garcia A et al. Personalised Prehabilitation in High-risk Patients Undergoing Elective Major Abdominal Surgery: A Randomized Blinded Controlled Trial. Ann Surg. 2018 Jan;267(1):50-56.

 

Tags: , ,