Ingrid Bullich

Ingrid Bullich

Tècnica en salut del Pla director sociosanitari at Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
Infermera especialista en Infermeria Geriàtrica. Doctora en Ciències Infermeres.
Enfermera especialista en Enfermería Geriátrica. Doctora en Ciencia Enfermeras.
Geriatric nursing. PhD in Nursing Science.
Ingrid Bullich

Fa mig any el Dr. Colprim ens presentava les novetats en l’abordatge del delírium, tant en el diagnòstic com en tractament. Aquesta setmana reprenem  aquesta síndrome geriàtrica, en el pas previ, és a dir en el seu cribratge, identificant aquelles persones amb risc de patir un delírium durant l’ingrés.

Tot i que les eines de cribratge sovint no poden ser utilitzades per a fer un diagnòstic definitiu, ofereixen algunes avantatges com que poden ser utilitzades per un gran nombre de professionals i permeten detectar més ràpidament el delírium (recordem que un terç dels delíriums no són detectats).

En els darrers temps s’han desenvolupat i validat moltes eines de cribratge per al delírium en persones grans. Concretament, el que planteja la revisió sistemàtica encapçalada per Quispel-Aggenbach publicada recentment a Age and Ageing és revisar la precisió (en quant a sensibilitat i especificitat) d’aquestes eines d’screening ràpides i  fàcils d’utilitzar a peu de llit.

Després de la cerca bibliogràfica i l’aplicació dels criteris de selecció (inclusió: instruments de cribratge de delírium a peu de llit, s’especifica administració <3’, s’especifica sensibilitat i especificitat de l’eina, eina utilitzada en pacients de ≥60 anys) inclouen 27 estudis que analitzen eines de cribratge simples o combinades. L’eina més utilitzada és el MOTYB (Months of the year recited backward –dir mesos de l’any al revés-)i la majoria dels estudis es fan en unitats de geriatria, cirurgia i hospitalització d’aguts.  El nombre de participants dels estudis seleccionats oscil·la entre 14 i 500, obtenint prevalences que varien entre un 4% i un 57% (26 estudis reporten resultats per grups mixtes de persones amb i sense demència).

Totes les eines de cribratge es descriuen com a fàcils i requereixen un mínim entrenament . La majoria valoren l’atenció o el nivell d’agitació i el temps d’aplicació varia des de 7’’ (RADAR –Recognizing acute delirium as part of your routine-)a 3’(combinació de tests). La sensibilitat d’eines simples o combinades oscil·la entre el 17% i el 100% i l’especificitat entre el 14% i el 100%. De les eines amb sensibilitat ≥90% només 6 d’elles tenen també una especificitat ≥80% (AMT-4, DCT-2, GAR, MOTYB, OSLA, RASS). En la utilització d’aquestes eines en població amb demència, la sensibilitat varia del 21% al 100% i l’especificitat del 15 al 96% i només una de les que té sensibilitat >90% també té una especificitat >80% (OSLA+SAVEHAART).

La revisió conclou que les infermeres poden millorar la identificació del delírium utilitzant aquestes eines de cribratge en el seu quefer diari. L’avantatge de la ràpida i freqüent detecció és que només les persones amb cribratge positiu necessiten un diagnòstic exhaustiu per part d’un especialista. Tenint en compte els biaixos dels estudis seleccionats (només un estudi té risc baix de biaix) l’OSLA (Observational Scale of Level of Arousal) i la (RASS) Rischmond Agitation and Sedation Scale són les dues escales amb major sensibilitat i especificitat.

Podeu trovar l’article a partir del següent enllaç: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29697753

PD: Als annexes de l’article (versió online) podeu seguir acuradament la metodologia i descobrir totes les eines d’screening identificades en aquesta revisió. Us ho recomano! 😉

 

Tags: , , ,