El delírium és un síndrome d’alta prevalença en pacients amb fractura de fèmur sent el deteriorament cognitiu un factor de risc major per el mateix. No hi ha dubte de la importància d’identificar a aquells pacients amb major risc de desenvolupar delírium en el post-operatori, però els tests de screening cognitius utilitzats habitualment solen requerir més temps del que ens agradaria i la majoria d’ells inclouen algun ítem de dibuix, el que dificulta la seva realització en pacient enllitats.

Aquest estudi prospectiu avalua el 10-CS, test que inclou mesures d’avaluació d’orientació, memòria i fluència verbal i que només es tarda uns 2 minuts a realitzar-se. En aquest cas a més s’inclou un factor de correcció en funció a l’escolarització. S'inclouen a l'estudi tots els pacients >65 anys que ingressen amb fractura de maluc durant un període d’una mica més d’un any, excloent aquells que presentaven delírium al ingrés (CAM).

El test 10-CS inclou 3 items d’orientació temporal, una escala de 4 punts per avaluar la fluència verbal i 3 punts per avaluar la memòria. S’inclou un factor de correcció de +1 (1-3 anys d’escolarització) i +2 (no escolaritzats) punts (10-CS-Edu). Puntuacions >8 es consideren normals, entre 6-7 deteriorament cognitiu possible i <5 deteriorament cognitiu probable.

Es van incloure dades sobre presència de demència prèvia, Charlson, Parker Mobility score, ASA, RCRI (revised cardíac risk index) per avaluar el risc preoperatori. L’objectiu primari era la presencia de delírium diagnosticat mitjançant CAM diari, que va ser realitzat per geriatres entrenats, menys el dia de la intervenció per a descartar confusió amb anestesia. L’episodi es va classificar en hipoactiu, hiperactiu i mixte, utilitzant l’escala Richmond. L’estada mitja va ser l’objectiu secundari.

D’una mostra de 147 malalts només el 14% tenien diagnosticat demència, 138 van ser intervinguts. Un 61% van presentar delírium (56% hipoactiu, 25% hiperactiu, 19% mixte), la majoria durant el postoperatori. Un retràs de la cirurgia més de 72 hores no es va associar al increment de risc, així com un augment de risc quirúrgic i pitjor puntuació en tests cognitius. De la mateixa manera l’aparició de delírium es va associar en increment d’estada mitja. L ‘incidència de delírium es va incrementar en pacients amb menor puntuació en el test 10-CS-Edu.

A la vista dels resultats el test 10-CS-Edu es presenta com un test amb valor predictiu a l’hora d’identificar el risc de delírium amb un punt de tall amb major sensibilitat i especificitat (75%) en aquells pacients que van presentar puntuacions inferiors a 5.

De manera similar a lo observat en estudis previs, el deteriorament cognitiu es considera un factor de risc major de desenvolupar delírium, on per tant l'us del test de screening cognitiu és una eina valuosa per a identificar aquells pacients amb major risc. En aquest estudi s’ha de destacar, tot i no presentar una “n” molt alta, el fet de ser prospectiu i incloure una població consecutiva, així com el fer de validar el diagnòstic com a eina validada de forma diària.

Com a limitacions s’hauria de destacar el fet de que els investigadors coneixien la puntuació 10-CS-Edu a l’hora de passar en CAM i la baixa prevalença de delírium preoperatori.

En la meva opinió és important el poder disposar d’eines validades, de fàcil ús i que no requereixin massa temps en realitzar-se, que ajudin a identificar aquells pacients amb major risc de delírium, no solament en àrees quirúrgiques, donada l’alta prevalença i conseqüències devastadores d'aquest síndrome. Aquesta intervenció pot ajudar-nos a intervenir de forma precoç, bé prevenint o reduint la seva aparició, o minimitzant l’impacte del mateix. Podria ser una bona eina a implementar en serveis d’urgències, a on cada dia es major el pes de la població anciana i com a conseqüència, la incidència de delírium encara s’incrementa més.

 

ArticlePredicting delirium after hip fracture with a 2-min cognitive screen: prospective cohort study. Fortes-Filho SQ, Apolinario D, Melo JA, Suzuki I, Sitta Mdo C, Garcez leme LE. Age and Ageing 2016; 45: 711-716.

 

Tags: , ,