Mariona Espaulella

Mariona Espaulella

Metge geriatre - Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic.

Médico geriatra - Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic
Mariona Espaulella

Resultat d'imatges de farmacoAquesta setmana volia compartir amb vosaltres un article publicat a finals del mes passat que mesura la càrrega de fàrmacs dels pacients ancians en final de vida. Es tracte d’un estudi on s’inclouen més de mig milió de pacients que van morir a Suècia entre el gener de 2007 i el desembre de 2013. L’objectiu de l’estudi era mesurar els canvis de prevalença de polifarmacia (≥ a 10 fàrmacs) i identificar els fàrmacs més comunament utilitzats al llarg del darrer any de vida d’aquest grup poblacional.

Pel que fa els resultats obtenien una mostra on l’edat mitjana era de 84 anys, més de la meitat de la població estaven diagnosticats de ≥ 5 condicions cròniques en el moment de la mort. La prevalença de polifarmacia incrementava de forma significativa durant de l’últim any de vida.

Entre els 12 mesos i el mes abans de morir, la proporció d’individus que prenien ≥10 medicaments  augmentava del 30.3% al 47.2%.

Els grups de fàrmacs més utilitzats al llarg de l’últim any de vida van ser els antitrombòtics, diürètics, analgèsics, neurolèptics i betabloquejants. Al llarg del seguiment únicament disminuïa lleugerament la prescripció de fàrmacs preventius. Crida l’atenció que durant l’últim mes de vida un nombre significatiu de pacient utilitzava betabloquejants (41.1%), IECAS (21.4%), Vasodilatadors (17.4%) i estatines (16.3%).

Així doncs, podem dir que no únicament augmenta la prevalença de polifarmàcia al llarg del darrer any de vida sinó que a més a més aquesta no incrementa per fàrmacs amb objectiu   simptomàtic únicament, sinó que també ho fa expenses de mantenir els tractaments preventius i els fàrmacs dirigits al tractament de malalties específiques.

Aquestes troballes ens mostren el repte que significa fer una adequació de la prescripció en aquells pacients que tenen un pronòstic de vida limitat.

És necessari crear evidencia científica que mostri que la reducció de la càrrega de medicació en aquest grup de pacients és beneficiosa i segura.

Per això calen metodologies que ens ajudin a aconseguir una bona adequació de la prescripció, sempre individualitzant en cada cas.

En el nostre entorn aquests darrers anys s’ha treballat molt per tal d’identificar aquells pacients que es troben en situació de malaltia avançada, en aquest sentit l’article ens dóna una idea important, la  identificació per si sola  no és suficient si aquesta no va acompanyada de les intervencions pertinents

Si us interessa aprofundir en el tema aquí teniu l’enllaç: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=Choosing+Wisely%3F+Measuring+the+Burden+of+Medications+in+Older+Adults+near+the+End+of+Life%3A+Nationwide%2C+Longitudinal+Cohort+Study

 

 

Tags: ,