Daniel Colprim

Daniel Colprim

Metge Geriatre at Hospital Comarcal d'Amposta
Metge de la unitat de mitja estada polivalent del Hospital Comarcal d'Amposta.Doctor per la UAB, sobre transicions assistencials i trasllats potencialment evitables des de centres d'atenció intermèdia als hospital d'aguts. Coordinador del #GeribloC
Daniel Colprim

Aquest post ha estat realitzat a dues mans: per l'Alba Garcia, terapeuta ocupacional del Hospital Comarcal d'Amposta i Hospital de dia de malalties Neurodegeneratives de Sant Carles de la Ràpita, i per un servidor.

Tot i que la Teràpia Ocupacional (TO) és una disciplina molt coneguda i reconeguda en les unitats on es treballa de forma interdisiciplinar, aquesta massa sovint és desconeguda i poc valorada per altres àmbits de la medicina. I és que el seu valor és essencial per a prevenció i també la recuperació del deteriorament de les Activitats Instrumentals i Bàsiques de la Vida diària ( AIVD i ABVD) en pacients grans fràgils.

Des de fa temps l'associació americana de TO (The American Occupational Therapy Assossiation's) amb la seva revista (American Journal of Occupational Therapy) intenten posar evidència científica en totes les intervencions que realitzen els professionals d'aquesta disciplina.

En el últim número de la revista, s'ha publicat un article que ens ha semblat interessant presentar-vos. Tot i que aquest surt una mica dels estàndards del #GeribloC, explica un cas clínic on mostra tota la feina que pot fer a domicili un TO en els pacients amb Demència Tipus Alzheimer (DTA). Des de la valoració inicial a les intervencions que es poden realitzar. I com no, aquestes venen avalades per revisions sistemàtiques publicades en els darrers anys.

L'article ens explica el cas de la Sra. Clarck , de 75 anys i diagnosticada de DTA en un estadi moderat, que encara viu a domicili i que el seu cuidador principal és el seu marit. Aquest revisa quines són les escales més útils per a poder fer una bona valoració de la situació: des de la capacitat de l'autocura, la funció cognitiva, la valoració de la discapacitat, i la valoració dels trastorns psicològics i conductuals. Tampoc descuida la valoració del cuidador principal ja sigui a nivell de símptomes depressius o de la percepció de la qualitat de vida. A més, aprofundeix en altres aspectes com la situació del domicili per a la seva millor adequació .

Després de la valoració de la situació i les necessitats de la Sra. Clarck es determinen els objectius de tractament, i anomena tota una sèrie d'intervencions en pacients amb demència. Aquestes són:

-Accions per modificar, millorar o mantenir les AVD, incloent la mobilitat i el descans nocturn.

-Accions per a educar pacient i familiars a evitar erros de curetatge.

-Musicoteràpia i intervencions multisensorials (ex.Snoezelen) per a millorar els trastorns de conducta.

-Dispositius per a prevenir caigudes al domicili.

-Habilitats de comunicació per a millorar la qualitat de vida del cuidador principal.

-Intervencions complexes per a millorar la qualitat de vida del cuidador principal i per retardar la institucionalització del pacient.

El treball acaba descrivint com es podrien desenvolupar les sessions de TO al domicili en diferents moments del dia ( matí, tarda o capvespre).

Pensem que l'article és una bona oportunitat per a conèixer la feina dels terapeutes ocupacionals en pacients amb demència i quines són les intervencions que més evidència tenen. Esperem que us agradi la lectura!

Podeu llegir l'article complert en el següent enllaç: https://ajot.aota.org/article.aspx?articleid=2665966

 

Tags: , ,