Les caigudes són la principal causa de morbi-morbiditat relacionada amb esdeveniments traumàtics en gent gran, tant per efecte de la pròpia caiguda com de les lesions derivades de les mateixes (estada perllongada a terra, rabdomiòlisi, úlceres per pressió, etc). Això deriva en un gran interès per desenvolupar dispositius que puguin detectar les mateixes de manera fiable i sol•licitar automàticament ajuda.
En aquest estudi prospectiu observacional dut a terme en un entorn residencial sobre un total de 62 persones grans amb història de caigudes prèvies s’ha provat un dispositiu (collaret) per detecció de caigudes que utilitza un acceleròmetre triaxial i un programari de la casa Philips. Es va avaluar durant un període de 6 mesos comparant els esdeveniments registrats pel dispositiu amb aquells detectats pel personal de la residència. Es van incloure pacients que van signar el consentiment informat, amb antecedents d’almenys una caiguda en l’any previ, capaços de comunicar els esdeveniments a l'investigador i comprendre i complir l’adherència al dispositiu. Es van excloure aquells que estaven inclosos en assajos clínics o que abandonaven el centre durant més de 72 hores i els que precisaven enllitament. L’ús/adherència al dispositiu va ser supervisat per personal d’infermeria entre tres i cinc vegades/setmana. Es va recollir cada caiguda objectivada pel personal de la residència en un registre incloent data i circumstàncies de la mateixa.
Es va definir la caiguda com qualsevol esdeveniment inesperat pel qual el resident fos trobat a terra o s’observés una pèrdua de control postural que comportés una caiguda a un plànol inferior. De forma separada i amb cec per a infermeria, Philips va analitzar les dades recollides per cada dispositiu durant la durada de l’estudi (6 mesos) per determinar data, nombre d’esdeveniments i tipus de caigudes. Els esdeveniments que van cursar amb acceleració no acompanyada de desplaçament vertical van ser exclosos d’anàlisi. De la mateixa manera van ser exclosos els esdeveniments registrats en els que el resident no portava el dispositiu. L'índex de concordança o no per a cada esdeveniment va ser valorat aplicant una finestra de temps de 8 hores per a l’anàlisi primari i de 2 hores per a l’estudi de sensibilitat, aquest període es considera important ja que el dispositiu recull el moment exacte de l’esdeveniment mentre infermeria ho recull quan el resident és trobat a terra i no necessàriament quan passa. El dispositiu en aquest cas s’activava únicament quan detectava un canvi brusc de posició (es va anul•lar l’activació manual). Es va prendre com gold-standard els registres de caigudes realitzats per infermeria. Cada caiguda es va classificar com a positiu si coincidia el dispositiu i el full de registre, fals negatiu si només figurava en el registre de caigudes i fals positiu si només el va registrar el dispositiu.
El dispositiu va detectar almenys una caiguda en 41 residents. Es va detectar una caiguda concordant en 7 residents (19% positiu). Per contra el dispositiu no va registrar caigudes en 23 residents (62% fals negatiu). Els 7 restants van presentar més d'una caiguda i el dispositiu només en va detectar alguns. La sensibilitat entre caigudes detectades pel dispositiu i aquelles registrades per infermeria amb una finestra de 8 hores va ser d'un 19%.
A la vista dels resultats s'observa que la concordança entre el detectat pel dispositiu i els registres d'infermeria és baixa. Podria ser degut al fet que els pacients van ser trobats a terra per circumstàncies que el dispositiu no va registrar per escassa acceleració vertical. El programari usat en el dispositiu podria ser més vàlid en cas de caigudes de ràpida acceleració (menys freqüents en ancians institucionalitzats). Podria haver passat que el dispositiu detectés com a caigudes el deixar-se caure al llit o a la cadira sobtadament, esdeveniments que infermeria no hauria registrat.
Donat el criteri de definició de caiguda (resident a terra) les caigudes autoreferides pels residents no es van considerar atès que podrien haver infraestimat el nombre real de caigudes i molts residents presentaven deteriorament cognitiu, el que posaria en dubte la validesa del registre. Es va utilitzar com a comparador el registre de caigudes d’infermeria, atès que es tracta d’un entorn estretament monitoritzat. Un altre criteri estàndard podria haver estat les imatges de vídeo en zones comuns monitoritzades o caigudes amb dany sever (poc comuns segons refereix l’estudi en residències de qualitat).

Comentari:
Encara que la tecnologia d’acceleració triaxial sembla prometedora per a la detecció de caigudes la seva sensibilitat depèn en gran mesura del programari i de la qualitat de dades recollides per detectar esdeveniments significatius. Podríem concloure que encara són necessaris més estudis amb nous dispositius, potser ubicats en altres vehicles (no collaret) o amb paràmetres d’acceleració més adaptats a aquest perfil de pacient.

Referència:

Lipsitz LA, Tchalla AE , MD, Iloputaife I, Gagnon M, Dole K, Su ZZ, Klickstein L. Evaluation of an Automated Falls Detection Device in Nursing Home Residents. J Am Geriatr Soc 2016;64:365–368.

 

Tags: ,