Sami Loutfi

Sami Loutfi

Metge Geriatra
Adjunt al Servei de Geriatria del Consorci Sanitari de Terrassa.
Unitat Funcional d'atenció domiciliària al pacient crònic i complexe.
Sami Loutfi

En una revisió a finals de l’any passat a la revista Age and Ageing, es fa una actualització sobre la multimorbiditat i la seva relació amb la fragilitat en gent gran. A propòsit d’aquesta revisió, es comenta la publicació recent també de les guies en aquesta matèria per part de l’Institut Nacional per la salut anglès (NICE) i les seves recomanacions al respecte.

La revisió comença parlant de la definició de multimorbiditat, entesa com la presència de 2 o més “condicions de llarg recorregut” que no es poden curar però que poden controlar-se amb el temps. Sabem que, la multimorbiditat, augmenta amb l’aïllament social i l’edat i que quan es comparen aquestes persones amb altres sense aquests condicionants, tenen un major risc de deteriorament funcional, pitjor qualitat de vida, augment de l’ús dels recursos sanitaris i de la mortalitat global.

Adicionalment, la multimorbiditat és també complexa, donat que habitualment conviu amb fragilitat i demència així com també polifarmàcia, el què tot plegat fa augmentar les implicacions a nivell de l’ús dels recursos sanitaris, socials i de polítiques de gestió sanitàries.

Si només tenim en compte el concepte, estariem parlant d’una quantitat de gent molt elevada (alvoltant de 15 mil-lions de persones a Anglaterra, per exemple), pel què la publicació de les guies de la NICE, han ajudat a indentificar els grups diana de pacients amb Multimorbiditat amb major complexitat. A més, segons estudis recents (NewCastle 85+), podem afirmar que la multimorbiditat pot tenir major impacte a nivell global de salut de la persona quan es es donen de manera dispar (com per exemple quan s’acompanyen de deteriorament funcional i/o cognitiu) que quan només conviuen patologies clíniques semblants (Cardiopatia isquèmica, HTA, DM-2, etc). A nivell global, també sabem que aquesta entitat, augmenta el risc d’aparició de diverses síndromes geriàtriques, com són: dolor, incontinències, caigudes, úlceres per pressió i delirium.

La superposició de la multimorbilitat i la fragilitat és també un punt fort en aquesta revisió. I és que una gran part de persones fràgils tenen multimorbiditat i aquest punt també es recull en la guia de la NICE esmentada anteriorment, definint aquesta superposició com una evolució desde la malaltia única, amb la acumulació progressiva de dèficits que condicionen pèrdua funcional i l’aparició de fragilitat, posant a la persona en risc de patir crisis de salut com són les caigudes, la discapicitat, la institucionalització/hospitalització i l’augment per tant de la mortalitat.
La fragilitat, pot ser útil per identificar persones grans amb multimorbiditat que són especialment vulnerables a un ventall ampli d’events adversos i que per tant, més es poden beneficiar d’intervencions que millorin els seus resultats de salut.
Un dels exemples de multimorbiditat que es descriuen en aquesta revisió, és el de la malaltia de Parkinson. Aquesta malaltia conviu habitualment amb problemes cognitius i de salut, com són el deteriorament cognitiu, la depressió i la psicosi. Sol acompanyar-se a més de polifarmàcia i de comorbilitat important. A més, darrerament s’ha assenyalat que la multimorbiditat pot ser el condicionant en la progressió de la malaltia o en les seves complicacions.

Tenint en compte tot l’esmentat fins ara, les guies de la NICE proposen que l’abordatge d’aquesta entitat sigui individualitzat en cada cas per tal de millorar la qualitat de vida, reduïnt polifarmàcia, events adversos i evitant la fragmentació en l’atenció. Per tal de fer-ho, s’ha tenir sempre en compte les preferències de la persona i les seves necessitats així com les seves prioritats en termes de salut. Donat que a més són pacients que poden perdre les seves capacitats, s’aconsella que el pla d’intervenció sigui proactiu abans de l’inici de les crisis de salut.

Finalment, l’article assenyala la necessitat de poder obtenir major evidència al respecte, donat que encara n’existeix relativament poca en la efectivitat de les intervencions per tal de millorar els resultats de salut en aquestes persones (en contraposició a la evidència més robusta de la valoració geriàtrica integral en l’abordatge de la fragilitat).

Revisions com aquesta, són importants per veure que la multimorbilitat va més enllà de la comorbilitat; es pot associar a complexitat i fragilitat, amb pitjors resultats en termes de salut i de qualitat de vida. La seva identificació pot permetre la realització d'un pla individualitzat d'atenció a temps i que obtingui resultats favorables a nivell sanitari i social.

Aquí teniu l'enllaç a l'article: https://academic.oup.com/ageing/article/46/6/882/4103436