isabel Arnau

Médico especialista en geriatría en el Parc de Salut Mar.

Els serveis d’urgències (SU) no estan dissenyats pensant en els moments finals de la vida. Plens de gent, amb ràtios elevats pacient-infermera, la càrrega assistencial, la manca de personal. Tot això els converteix en un ambient difícil per tenir cura de les persones en aquesta situació i de les seves famílies.

No obstant, s’ha observat aquesta necessitat als SU. En un estudi longitudinal de pacients >65 anys entre 1992 i 2006 es va trobar que la meitat varen visitar els SU en l’últim més de la seva vida i, d’aquets, un 77% varen ingressar i un 68% dels ingressats van morir durant l’hospitalització.

L’article que citem, descriu les habilitats de comunicació necessàries als SU per poder avaluar els objectius i les expectatives del pacient per crear un pla d’atenció adequat i també l’abordatge dels símptomes més prevalents a aquestes etapes de la vida.

El primer que planteja és que s’ha de valorar davant quina situació ens trobem:

  • Un procés agut, probablement terminal (ictus massiu, infart...); o bé,
  • Una malaltia crònica avançada, inclosa la demència, amb símptomes progressius i necessitats de tractament pal·liatiu no cobertes.

Habitualment, els professionals que treballen a urgències estan més acostumats i disposats a abordar opcions pal·liatives enfront un procés agut greu (probablement irreversible), que respecte d’aquells amb malalties cròniques avançades que presenten alguna descompensació.

Per tant, és molt important tenir en compte 3 aspectes:

  • Eina de screnning (amb aquells pacients que precisen control simptomàtic o bé un pla de tractament adequat a les seves preferències i necessitats).
  • La comunicació adequada amb el pacient i els familiars, fent referència al model SPIKE desenvolupat l’any 2000 per uns oncòlegs que proporciona un marc per compartir informació mèdica desfavorable, el qual es fonamenta 6 aspectes importants a les conversacions: entorn, percepció, invitació, coneixement, emoció i estratègia.
  • Per últim, el maneig dels símptomes més prevalents en pacients amb malalties actives o bé aquells als moments finals de la vida.

Conclusió: Cada dia ens trobem amb pacients amb malalties cròniques en moments finals de la vida o bé pacients que presenten processos aguts molt greus, que passen els seus últims moments als serveis d’urgències. Per tant, els professionals que es troben a aquets serveis haurien d’estar formats per poder abordar aquestes situacions per oferir suport i un final digne amb aquets pacients.

Referència: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/30031427

Bell D, Ruttenberg MB, Chai E Care of Geriatric Patients with Advanced Illnesses and End-of-Life Needs in the Emergency Department. Clin Geriatr Med. 2018 Aug;34(3):453-467

 

Tags: , ,