Ester Risco

Ester Risco

Infermera at Hospital Clínic de Barcelona/ Universitat de Barcelona
Investigadora en el grup de recerca CURES A LA GENT GRAN DEPENENT (CGGD).
Ester Risco

Els que em coneixen saben com m'agrada el tema de la comunicació. Sobretot entenent-la com a un gran repte dins de la coordinació assistencial. És per això, que en aquesta ocasió he escollit un article publicat recentment a la revista Geriatric Nursing, i que ens parla sobre les dificultats a l’hora de seguir un mètode estructurat de comunicació durant els trasllats de pacients, per part de les infermeres.

Les condicions estructurals i organitzatives del sistema sanitari no sempre afavoreixen que hi hagi una bona comunicació entre els professionals que tenim cura dels pacients. Un traspàs d'informació ineficient pot arribar a ocasionar errors amb conseqüències importants. Per exemple sobre les estades hospitalàries, incrementant la despesa i la insatisfacció dels mateixos pacients. Des de diversos organismes que treballen en l'àmbit de la qualitat, s'han fet recomanacions amb l'objectiu d'implementar noves tècniques per a millorar la comunicació. Una d’elles és SBAR (Haig et al. 2006):

  • Situation - Situació o problema
  • Background - Antecedents
  • Assessment - Avaluació
  • Recomendation - Recomanacions

A nivell internacional existeix suficient evidència per demostrar la seva efectivitat, però actualment trobem poca adherència en l'ús d'aquest instrument per part de les infermeres, sobretot en l'àmbit de l'atenció de llarga estada. És per això que els autors d'aquest estudi varen decidir explorar la percepció i els factors que influeixen en l'aplicació d'aquesta tècnica i en aquests tipus de centres, per intentar reduir trasllats potencialment evitables cap a un hospital d'aguts.

L’estudi es va realitzar a un centre de 230 llits a Montreal, Canadà. De 61 infermeres es van realitzar 30 entrevistes semiestructurades on s'explorava l'actitud davant l'instrument SBAR. En paral·lel es van obtenir dades sobre el trasllat de pacients cap a hospitals d'aguts, i es van associar amb les característiques dels residents, de les infermeres i el registre.

A partir de les entrevistes, es va extreure que el principal motiu per utilitzar l'instrument era comunicar-se amb els metges del centre (59%). I el segon, per explicar un canvi en la situació del pacient entre col·legues (48%). La gran majoria (85%) creien que era útil per estructurar la informació però que a la vegada s'hi invertia massa temps i es duplicava informació ja registrada en altres apartats. Es van estudiar les històries clíniques d'aquells pacients que havien estat traslladats del centre de llarga estada a un hospital d'aguts. El més destacable era que pràcticament no hi havia registre sobre la situació aguda que havia provocat aquell trasllat en la majoria de casos. Tampoc informació prèvia al trasllat que fos documentada mitjançant aquest instrument. En comparar els anys d'experiència de les infermeres amb el fet d'utilitzar o no l'escala, tot i la mida de la mostra, es van trobar diferències significatives (p=0.01). Sent més infreqüent en les infermeres de més de 5 anys d’antiguitat. I la principal raó manifestada per no utilitzar-ho era la falta de formació.

En aquesta ocasió comprovem que l'instrument SBAR no resulta ser massa efectiu. Es recomana validar un instrument específic per aquesta població, i buscar noves maneres de facilitar l’intercanvi d’informació entre infermeres, sobretot davant de situacions agudes o complexes.

Passen els anys i seguim amb els mateixos problemes recurrents. Aguditzacions mal documentades, traspassos poc explícits pel que fa a les cures infermeres i altes incompletes. És per això que se m'acut fer el salt cap la innovació i buscar noves alternatives. Les tecnologies de la informació i la comunicació en la societat actual han afavorit la immediatesa i la fluïdesa de la informació. Així doncs, tal i com en altres camps de la salut ja està passant, perquè no utilitzar-les en el repte de la comunicació professional? Qui s'anima a llençar idees?

 

Haig KM, Sutton S, Whittington J. SBAR: a shared mental model for improving communication between clinicians. Jt Comm J Qual Patient Saf. 2006 Mar 32(3):167-75.

Ballard SA, Peretti M, Lungu O, Voyer P, Tabamo F, Alfonso L, Cetin-Sahin D, Johnson SMA, Wilchesky M. Factors affecting nursing staff use of a communication tool to reduce potentially preventable acute care transfers in long-term care. Geriatr Nurs. 2017 Apr 24. pii: S0197-4572(17)30066-6. doi: 10.1016/j.gerinurse.2017.03.012. [Epub ahead of print]

Podeu trobar l’article a: http://www.gnjournal.com/article/S0197-4572(17)30066-6/fulltext

 

 

Tags: , , ,