No són pocs els estudis realitzats fins el dia d´avui que relacionen diabetis, neurodegeneració i deteriorament cognitiu, sent cada vegada els resultats més prometedors i, com a conseqüència, obrint-se noves línies d'investigació amb temes una mica més controvertits i llaminers. Un exemple d'això n´és la línia que investiga sobre Insuline-like growth factor (IGF-1) com a factor de protecció de la malaltia d’Alzheimer (MA).

Si realitzem una recerca sobre els mecanismes fisiopatològics que relacionen la diabetis i el deteriorament cognitiu, descobrirem que no està del tot aclarit, encara que existeixen moltes hipòtesis centrades en alteracions metabòliques i neuronals que donen suport a aquesta teoria.

Quina és la relació entre MA, diabetis i IGF-1? Bé, diversos estudis demostren que la diabetis podria afavorir el dipòsit de β-amiloide i proteïna Tau, en desenvolupar cabdells neurofibril•lars que donen lloc al segell anatomopatològic de la MA. Mentre que els IGF-1 podrien inhibir aquest procés.

Aquesta és la clau d'aquest estudi: la neuroprotecció propiciada pels nivells IGF-1 en sèrum. El desenvolupament de la diabetis ve precedida per canvis en els nivells d'IGF-1. Aquesta hormona promou el creixement, la reparació i la diferenciació de les neurones, a més d'estimular la neurogènesis al hipocamp. Aquesta localització és òbviament important per al manteniment de la cognició en els processos d'aprenentatge i la memòria.

L'article que comentem avui presenta els resultats d’un un estudi de cohorts publicat a la revista Neurology per Westwood AJ et al., que mesuren i realitzen un seguiment prospectiu dels nivells d'IGF-1 en sèrum de 2 generacions de la cohorte Framinghan, sent els subjectes de la 2a generació els cònjuges i descendents de la 1ª. Tots dos són valorats i es realitzen les mesures en etapes temporals diferents. L'objectiu principal: avaluar l’associació entre aquests nivells i la incidència de MA. Generació 1: n = 789, edat: 79 +/- 4 anys. Generación2: n = 2793, edat: 61 +/- 9anys. Es van excloure pacients amb demència (segons criteris DSM-IV), AVC o patologia tumoral cerebral.

L'objectiu secundari: mesurar el volum cerebral en els supervivents de les 2 generacions que estaven lliure de malaltia (Infart cerebral o demència): n1 = 186, n2 = 1827 des de 1999 al 2005.

En aquest estudi es van obtenir 279 nous casos de demència entre els quals 230 van ser de MA. Durant un seguiment de 7.4 +/- 3.1 anys. I es va observar com el descens de nivells de IGF-1 s'associava a un augment de casos de MA, tanmateix un augment d'aquests nivells es van associar a una menor atròfia cerebral.

És òbvia la previsió de l'augment exponencial en els pròxims 15 o 30anys pel que fa a casos de demència i diabetis, i el fet de poder disposar de diverses línies de tractament / prevenció seria tot un èxit. Però no ens deixem portar per l'emoció, doncs haurem d'esperar a disposar de més estudis que avalin aquesta interessant proposta.

 

Tags: ,