Mariona Espaulella

Metge geriatre - Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic.

Médico geriatra - Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic
Mariona Espaulella

Aquesta setmana voldria parlar d’un tema que no és estrictament geriàtric però si àmpliament utilitzat per aquells pacients que ingressen a l’hospital com és l’oxigenoteràpia. En pacients i famílies i de forma bastant generalitzada en l’ambient hospitalari l’oxigenoteràpia és considerada com un tractament inofensiu. Sovint això fa que s’utilitzi amb certa lleugeresa.

Per això he trobat molt interessant la revisió sistemàtica que va publicar el Lancet l’abril de l’any passat que genera evidència científica sobre l’ús de l’oxigenoteràpia i conclou que l’ús d’oxigen suplementari en pacients ingressats amb Saturacions d’oxigen dins de la normalitat incrementa la mortalitat (Chu DK, Kim LH, Young PJ, et al. Mortality and morbidity in acutely ill adults treated with liberal versus conservative oxygen therapy (IOTA): a systematic review and meta-analysis. Lancet 2018;391:1693-705). Cal tenir en compte però, que com passa tot sovint el grup de població inclosa a la majoria d’estudis es troba entre els 60 i 70 anys.

Posteriorment també s’ha publicat la revisió que en fan un grup d’experts donant-nos indicacions de com poder fer un bon ús  de l’oxigen a la pràctica clínica (Siemieniuk RAC, Chu DK, Kim LH, et al. Oxygen therapy for acutely ill medical patients: a clinical practice guideline. BMJ. 2018;363:k4169.).

A partir de la revisió sistemàtica un grup internacional d’experts han desenvolupat recomanacions sobre quins són els límits superior i inferior de saturació d’oxigen per utilitzar l’oxigenoteràpia en els pacients hospitalitzats per una causa mèdica aguda.

Aquest grup està format per fisioterapeutes, infermeres, cardiòlegs, cirurgians, anestesiòlegs, pneumòlegs, intensivistes, internistes, urgenciòlegs, metòdolegs i pacients prèviament ingressats per una malaltia aguda que han requerit oxigenoteràpia. Han fet unes recomanacions que tenen en compte els beneficis i perjudicis de l’oxigenoteràpia, la qualitat de l’evidència, els valors i preferències dels pacients, la viabilitat i els problemes pràctics (confort psicològics, mobilitat i molèsties físiques). Els resultats més importants que es van tenir en compte van ser la mortalitat, les infeccions adquirides a l’hospital i la durada de l’estada hospitalària.

Les recomanacions del grup d’experts són les següents:

  • L’ús excessiu d’oxigen suplementari incrementa la mortalitat d’aquells pacients hospitalitzats degut a una causa mèdica.
  • En la majoria de pacients no està recomanat SatO2 superiors al 96% quan s’utilitza la suplementació amb oxigen. (Excepció de pacient amb pneumotòrax, cefalea amb clústers, intoxicació per CO o crisis d’anèmia falciforme)
  • Els pacients amb infart de miocardi o ictus no s’iniciï la suplementació amb oxigen si presenten satO2≥ 90% (fent una recomanació ferma en el cas que la satO2 sigui ≥ 93% i una recomanació més feble en el cas que la SatO2 del 90-92%).

Consideren que el rang recomanable de SatO2 és del 90-94% en la majoria de pacients i que en el cas dels pacients a risc de presentar fracàs respiratori hipercàpnic aquesta rang seria del 88-92%, utilitzant sempre la mínima quantitat d’oxigen necessària.

 

Així doncs els punts claus a recordar són:

  • Ús conservador de l’oxigenoteràpia, no sobrepassant satO2 > 96%
  • No iniciar oxigenoteràpia en la majoria de malalties agudes en satO2≥ 90%.

 

Conscienciar-nos a fer un ús òptim de l’oxigen i fer difusió d’aquestes noves guies és una oportunitat de millorar l’atenció en els pacients hospitalitzats i suposa un canvi de paradigma en el concepte clàssic respecte la seguretat en l’ús de l’oxigen. Malgrat que l’administració d’oxigen és de molt fàcil aplicació, aquestes recomanacions requeriran un canvi de cultura, considerant l’oxigen com una altre intervenció clínica que requereix de consideració i d’una supervisió detallada.

Pels que estigueu interessats ús animo a seguir llegint sobre aquest tema que ha generat força bibliografia i debat.

 

Aquí teniu l’enllaç:  https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/30355567

 

Tags: