Daniel Colprim

Daniel Colprim

Metge Geriatre at Hospital Comarcal d'Amposta
En el moment actual treballo a la unitat de mitja estada polivalent del Hospital Comarcal d'Amposta.Estudiant de doctorat per la UAB,sobre transicions assistencials i trasllats potencialment evitables des de centres d'atenció intermèdia als hospital d'aguts.
Daniel Colprim

Recentment  ha sortit publicat a la revista British Medical Journal, una àmplia revisió clínica sobre el paper que poden jugar les cures pal·liatives (CP) en l’atenció dels pacients amb insuficiència cardíaca (IC). I és que la IC és una epidèmia global, associada a una alta morbiditat, ingressos freqüents i una mitjana de vida inferior a  5 anys.

S’estima que, ha tot al món, hi ha uns 23 milions de pacients amb insuficiència cardíaca. En els pròxims anys, només als EUA, augmentarà la prevalença de 5 a 8 milions (un 46%). Si anéssim a mirar el perfil de pacient ingressat per IC, ens trobaríem que més de la meitat tenen més de 75 anys, la majoria fràgils i  amb una mitjana de 4.5 comorbiditats amb la seva polifarmàcia associada.

Els avenços en el maneig i tractament de la malaltia, han ajudat a augmentar la supervivència però no poden evitar que s’acabin desenvolupant els clàssics símptomes crònics: dispnea, fatiga  i retenció hídrica. I si el 38% dels pacients amb necessitats pal·liatives tenen patologies cardiovasculars; l’any 2015, al Regne Unit, el 47% de les unitats de CP rebien menys de 10 pacients amb IC a l’any.

L’article revisa sense entrar molt en els detalls el maneig ( farmacològic i no farmacològic)  dels principals símptomes: dispnea, dolor, fatiga i depressió;  per endinsar-se en la necessitat d’una major formació en CP als proveïdors salut inicials ( metges d’atenció primària i cardiòlegs) que han de poder fer un maneig dels símptomes bàsics. Per després, un cop va evolucionant la malaltia, integrar equips especialitats de CP que ajudin en la presa de decisions: ja sigui per a intervencions, desconnectar algun dispositiu o fer un maneig de final de vida. S’ha evidenciat que les unitats específiques de CP milloren la qualitat de vida de pacients i familiars.

Finalment, dedica una part molt important a parlar de l’evidència de la planificació avançada al final de la vida ( Advance care Planning), i  també de com actuar davant de les descompensacions agudes que es van succeint en la trajectòria de la malaltia ( Preparedness Planning). Acaba amb la recomanació de la AHA ( American Heart Association) de fer una revisió anual entre pacient i professionals que inclogui: des del tractament actual a  futures opcions terapèutiques, passant per la planificació avançada.

Principals punts a destacar:

  • La prevalença de la IC augmentarà de forma significativa en les pròximes dècades.
  • El maneig de símptomes ha d’incloure des de mesures farmacològiques a no farmacològiques. Es necessari augmentar l’evidència.
  • Les CP han d’iniciar-se ja des d’un bon principi de la malaltia per part dels metges habituals, i caldrà derivar a unitats específiques segon l’evolució i les necessitats.
  • Cal una major integració entre  cardiòlegs, MAPS i metges especialistes en CP.
  • La planificació avançada no més s’ha de centrar en el final de vida sinó també en les descompensacions que es van succeint. Per això es recomana una revisió anual de les directrius.

Aquí el link de l’article http://www.bmj.com/content/353/bmj.i1010 , aquest inclou figures molt interessants que n’estic segur que veurem en més d’un congrés on es parli d’insuficiència cardíaca.

@danicolprim

 

Tags: , ,