Les transicions entre diferents nivells assistencials entre pacients amb demència suposen un moment crític en el procés assistencial, doncs cada transició posa en jaque la continuïtat assistencial, augmenta el risc d’errors de medicació, reingressos hospitalaris, mortalitat… Sivananthan SN. et al, en un article recentment publicat a la revista JAGS, han volgut descriure les transicions realitzades per pacients amb demència des del seu diagnòstic i durant els 10 anys posteriors.
Es tracta d’un estudi poblacional, retrospectiu de 10 anys, de tots els pacients de British Columbia (Canadà) majors de 65 anys, que van ser diagnosticats de una demència l’any 2001-02: en total 6876 pacients. De tots ells, un 18% van morir durant el primer any del diagnòstic, i més del 50% al quart any (supervivència mitjana =3.6 anys després del diagnòstic). El número total de transicions va ser de 3.7 (una transició per any de vida sobreviscut), i pràcticament tots els pacients (90%) van presentar mínim un ingrés hospitalari.
Al llarg de la malaltia, els punts crítics amb major número de transicions van ser l’any del diagnòstic i l’any de la mort (i el previ), independentment dels anys de supervivència.
Durant l’any del diagnòstic, el 65% van realitzar com a mínim una transició i el 17% més de dues transicions (la majoria hospitalitzacions). Aproximadament la meitat dels que es van quedar a la comunitat van precisar un ingrés hospitalari d’any del diagnòstic, i un 20% va estar ingressat més d’una vegada. Dels pacients derivats a una llarga estada durant l’any del diagnòstic, el 19% van experimentar una altra transició, 45% dues més i un 30% de 3 a 5 més; un 5% més de 5.
Una major comorbiditat, viure en un entorn més rural i rebre tractament per trastorn conductual (benzodiazepines, antipsicòtics) són factors fortament associats a un augment del número de transicions durant l’any del diagnòstic i també en general. Per contra, derivar a especialistes en demència i donar una atenció d’alta qualitat a nivell de l’atenció primària (entesa com una alta continuïtat i coordinació de cures durant el procés) s’associen a una disminució de les transicions.
Conclou l’article que necessitem d’un sistema d’atenció integrada per tal de minimitzar transicions, mantenir continuïtat i qualitat assistencial entre aquests persones d’alt risc. A destacar una de les limitacions de l’estudi, i es que no s’han diferenciat entre aquelles transicions apropiades o inapropiades (i per tant evitables).
Per persones amb demència, on l’ambient familiar i les rutines són bàsiques, les transicions són especialment estressants i sovint causa major desorientació i de empitjorament cognitiu. Conèixer els moments crítics de la trajectòria de la demència ha de permetre una actuació proactiva amb intervencions efectives que redueixin les transicions.
Punts clau:
-El número de transicions en pacients amb demència és de 1 transició cada any de vida sobreviscut.
-Al llarg de la trajectòria de la demència, l’any del diagnòstic i l’any de la mort (i el previ) són els dos moments amb major número de transicions.
-La majoria de transicions són ingressos hospitalaris (el 90% dels pacients requereixen 1 ingrés hospitalari com a mínim).
-Major comorbiditat, viure en un entorn més rural i rebre tractament amb benzodiazepines/antipsicòtics s’associa a major número de transicions.
-La derivació a especialistes en demència i una atenció d’alta qualitat a primària (continuïtat i coordinació de cures durant el procés) disminueix les transicions.

Article: Sivananthan SN, McGrail KM.Diagnosis and Disruption: Population-Level Analysis Identifying Points of Care at Which Transitions Are Highest for People with Dementia and Factors That Contribute to Them. J Am Geriatr Soc. 2016 Mar;64(3):569-77.

 

Tags: , , , ,