Ingrid Bullich

Ingrid Bullich

Tècnica en salut del Pla director sociosanitari at Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
Infermera especialista en Infermeria Geriàtrica. Doctora en Ciències Infermeres.
Enfermera especialista en Enfermería Geriátrica. Doctora en Ciencia Enfermeras.
Geriatric nursing. PhD in Nursing Science.
Ingrid Bullich

“Ha arribat el temps d’abandonar la malaltia com a focus primari de l’atenció mèdica” “...l’atenció mèdica centrada en el diagnòstic i el tractament de malalties individuals com a obsoleta i el pitjor dels perjudicis” (Tinetti i Fried 2004).

Han hagut de passar 12 anys d’aquell (controvertit) article, per trobar alternativa a l’era de la malaltia. Així doncs, en la European Journal of Internal Medicine, un grup de geriatres es posiciona a favor de la fragilitat com a paradigma actual i posa en evidencia la vigència del “problema” que suposen els models tradicionals d’atenció i els seus riscos associats en la gent gran.
Són moltes les especialitats mèdiques les que s’afronten a l’envelliment global de les persones ateses en la seva pràctica diària. En aquest context, la difusió d’alguns conceptes geriàtrics (com la fragilitat i la valoració geriàtrica integral) i models assistencials, en els que el geriatra participa en l’atenció, suposen aspectes molt positius pels pacients geriàtrics.
Tot i això, els autors reforcen la idea de la subestimació de la geriatria. Amb admiració fan referència a que sembla que tot professional que realitza una valoració geriàtrica integral (amb escales i qüestionaris) pugui ser considerat capaç de tractar una persona amb gran amb complexitat igual que ho fa un geriatra. Des de la geriatria es coneix que la valoració geriàtrica integral no té cap valor si no es fa amb els instruments adequats i si no s’utilitzen els resultats obtinguts per fer un pla d’atenció individualitzat. Alhora, fan referència al rol vital i deure dels geriatres a treballar amb altres professionals mèdics i professionals d’altres disciplines per garantir la seva màxima efectivitat en l’atenció a la gent gran.
Consideren que la fragilitat pot ser la pedra angular que permeti el canvi necessari del sistema sanitari, però alhora reconeixen que podria fatídic si no es disposa d’un model d’atenció integrat i de l’expertesa en el maneig de la complexitat que suposen les persones grans fràgils. Tot i que la majoria de nosaltres coincidiríem en el concepte teòric de la fragilitat, la part operativa presenta alguns reptes (diferents instruments, versions,...). Sense aprofundir en aquest tema, els autors sí apunten amb força que el més important és saber què és el que passa després d’identificar aquesta fragilitat i què fer, interpretant els resultats, buscant causes subjacents i fent el pla adaptat d’intervenció multidisciplinari.

Comentari:
Crec que és un article que compartim tots els professionals de la geriatria, independentment de la nostra disciplina, els quals fa temps que sabem que un diagnòstic, per si sol, ens diu molt poqueta cosa sobre una persona gran, i que, després de tota valoració, cal fer una intervenció. Tant de bo professionals d’altres àmbits, especialitats i disciplines (mèdics, infermers, fisioterapeutes, gestors, etc.) acabin compartint aquesta visió perquè permetria impulsar amb més facilitat el sistema sanitari cap on sembla que seria més adequat i de qualitat, tant des del punt de vista assistencial, com de sostenibilitat.

Referències:

-Cesari M, Marzetti E, Thiem U, Pérez-Zepeda MU, Abellan Van Kan G, Landi F, Petrovic M, Cherubini A, Bernabei R. The geriatric management of frailty as paradigm of "The end of the disease era". Eur J Intern Med 2016 Mar 18. pii: S0953-6205(16)30025-5. Podeu trobar l’article aquí: http://www.ejinme.com/article/S0953-6205(16)30025-5/pdf

-Tinetti ME, Fried T. The end of the disease era. Am J Med 2004;116(3):179-85.

 

Tags: , , , , , ,