Just avui fa un mes va sortir publicat al JAMA Neurology un article amb un enigmàtic títol que, més enllà de ser un excel.lent reclam per als lectors, és força descriptiu de la realitat que ens toca viure: “The MacDonaldization of Medicine”.

L’article comença descrivint com els 4 principis bàsics de la cadena de menjar ràpid, que estan dominant cada cop més la societat en general -i en particular la medicina-; són: l’eficiència, la calculabilitat, la previsibilitat i el control (us convido a fer un cop d’ull a la taula comparativa del Fast-Food vs la Medicina per cada un d’aquests ítems).

Malgrat incidir en el fet que la medicina no pot ser ineficient, incalculable, impredictible i sense control, l’excessiva dependència d’aquests principis està condicionant un sistema sanitari irracional, on els pacients reben una atenció més deshumanitzada i els professionals reemplacen l’energia i l’empatia per la fatiga i el desànim.

Però més enllà d’aquest “diagnòstic situacional” de sistema, l’article també proposa alguns “antídots” per fer-hi front. I és en aquest punt –almenys al meu parer-, on la “visió geriàtrica” pot contribuir a aportar algunes solucions al sistema:

- Cal impulsar les “micropràctiques” dels equips, on l’autogestió permeti prioritzar les pràctiques de més valor i poder invertir més temps per estar amb els pacients. La cultura de treball en equip i l’adequació de les intervencions als objectius terapèutics formen ja part inherent de l’atenció geriàtrica.

- Incorporar les preferències dels pacients com a punt de partida per a la presa de decisions. És a dir: Atenció Centrada en la Persona des del minut zero; des de la Geriatria sembla que ho tenim clar (espero!).

- Intentar mantenir els pacients a l’entorn domiciliari (enfront la institucionalització). Els plans terapèutics individualitzats fruit d’una Valoració Geriàtrica Integral inclouen de forma rutinària intervencions destinades a la disminució de la discapacitat i institucionalització de les persones.

- Utilitzar la tecnologia no tan amb l’objectiu d’incrementar el control de processos, com amb l’objectiu de millorar l’atenció a les persones. La Telemedicina com a instrument per facilitar, per exemple, la presa de decisions compartides entre equips i amb els pacients geriàtrics, ens brinda una oportunitat única.

- I, perquè no, millorar les condicions laborals dels professionals, fet que potencialment permetria als professionals (també de la Geriatria) enfocar-se a àmbits de coneixement més alineats als interessos reals de la societat i no tant a la “productivitat”.

En resum – i aprofitant les dates nadalenques que s’acosten-: “menys MacDonalització i més personalització” (tan en la gastronomia, com en la Medicina). Bones festes a tothom!

Referència:
Podeu trobar una versió “Free” de l’article a la següent adreça: http://perruchenautomne.eu/wordpress/wp-content/uploads/2015/11/01714639-900000000-99394.pdf

 

Tags: , ,