Els  trastorns de conducta associats a les demències són un dels problemes més comuns en el decurs de la malaltia alhora que s’associen  fortament a deteriorament funcional i elevat impacte en la qualitat de vida del pacient i dels seus cuidadors essent el factor principal d’aparició de sobrecàrrega del cuidador i institucionalitzacions. Per aquests motius, diversos estudis han estudiat l’eficàcia de diferents intervencions en la reducció dels trastorns de conducta o també denominats símptomes psicològics i conductuals associats a la demència (SPCD). Aquests estudis han abordat maneig no farmacològic i farmacològic amb resultats molt dispars i sovint divergents entre ells. L’article del geribloc d’avui és una revisió de les revisions sistemàtiques realitzades sobre diferents eines farmacològiques i no farmacològiques per al control dels SPCD. S’ha publicat a  la revista International Psichogeriatrics el passat mes de Març:      An overview of systematic reviews of pharmacological and non-pharmacological interventions for the treatment of behavioural and psychological symptoms of dementia. Suzanne M. Dyer et al. International Psychogeriatrics(218), 30:3, 295-309

Com a criteris d’inclusió es van seleccionar revisions sistemàtiques que analitzaren assajos clínics randomitzats sobre eïnes per al control SPCD farmacològiques i no farmacològiques en pacients amb demència de qualsevol tipus en qualsevol grau evolutiu de la malaltia i visquessin a domicili o institucionalitzats. Dintre de les mesures farmacològiques s’inclouen estudis d’ antidepressius (exclosos els triciclics), Inhibidors de l’acetilcolinestrerasa (IACES) i memantina, estabilitzadors ànim (anticomicials), benzodiazepines, antipsicòtics, ansiolítics analgèsics i melatonina. En els estudis no farmacològics es va incloure mesures de maneig conductual, intervencions en els cuidadors, massatges, teràpia de recreació, estimulació cognitiva, musicoterapia, exercici físic, aromaterapia i teràpia psicològica.

Es van trobar 4734  citacions i es van analitzar finalment 15 revisions sistemàtiques.

Aquests foren els resultats més destacats:

  • La qualitat metodològica analitzada fou més alta en les intervencions farmacològiques que en les no farmacològiques, essent globalment una qualitat moderada dels treballs analitzats
  • Els efectes estimats de les diferents intervencions fou baix excepte en musicoterapia en que es trobà una reducció alta dels SPCD però basada en una revisió sistemàtica considerada de baixa qualitat de l’evidencia.
  • Dintre de les intervencions no farmacològiques dos intervencions reduïen de manera significativa els SPCD: el maneig conductual (reducció basat en estudis de qualitat de l’evidencia moderada), DME –0.10  (IC -0.20 A 0) i la musicoterapia amb un efecte moderat però  basat en estudis de qualitat baixa d’evidència, DME -0.49, IC -0.82 a -0.17. Finalment les teràpies de reminiscència van demostrar una milloria significativa en els SPCD amb una alta qualitat de l‘evidencia però l’estudi inclòs només va estudiar a 20 pacients.
  • Dintre de les intervencions farmacològiques quatre fàrmacs van demostrar eficàcia en reduir els SPCD. Dos IACEs ( donepezilo 10mg i galantamina 24mg) demostraren eficàcia basats en estudis d’alta qualitat. ( Donepezilo DME  -0.15, IC -0.29 a -0.01) i galantamina DME-0.15, IC -0.28 a -0.03)). Els antipsicòtics atípics demostraren una petita però significativa reducció dels SPCD basat en estudis d’alta qualitat (DME -0.13, IC -0.21 a -0.6) i finalment els analgèsics pel maneig del dolor en pacients amb demència i SPCD també va demostrar una reducció significativa dels SPCD però basant-se en estudis considerats de baixa qualitat ( DME -0.25,  IC -0.47 a -0.01)
  • - Es van analitzar els efectes secundaris dels diferents tractament no trobant-se efectes secundaris significatius en les intervencions no farmacològiques i , en canvi, tots els estudis farmacològics van descriure efectes secundari, essent estadísticament significatius només els dels neurolèptics atípics i els IACEs.

Com a conclusions de l’estudi destaca l’heterogenicitat dels estudis sobre  intervencions per al control del SPCD així com la dificultat de trobar l’eina o eines ideals per l’òptim control dels mateixos. La revisió posa de palès  la necessitat d’aprofundir en el coneixement de les teràpies no farmacològiques i la seva extensió en la pràctica clínica diària, donat que han demostrat eficàcia  sense descriure’s efectes secundaris associats cosa que no passa amb les teràpies farmacològiques, molt més usades en la pràctica clínica però amb un espectre alt de riscos per als  pacients. Així mateix s’incideix en la necessitat de millorar la qualitat dels estudis realitzats sobre intervencions en SPCD, especialment les intervencions no farmacològiques, donat l’alta freqüència  d’aquests  símptomes i l’alt impacte dels mateixos.

Aquí teniu l'enllaç:

https://www.cambridge.org/core/journals/international-psychogeriatrics/article/an-overview-of-systematic-reviews-of-pharmacological-and-nonpharmacological-interventions-for-the-treatment-of-behavioral-and-psychological-symptoms-of-dementia/DCA87B8BC78047977CB92427BF3F4FC3

 

Tags: , , ,