Daniel Colprim

Daniel Colprim

Metge Geriatre at Hospital Comarcal d'Amposta
En el moment actual treballo a la unitat de mitja estada polivalent del Hospital Comarcal d'Amposta.Estudiant de doctorat per la UAB,sobre transicions assistencials i trasllats potencialment evitables des de centres d'atenció intermèdia als hospital d'aguts.
Daniel Colprim

Aquesta setmana el post el signa Jean Carlo Heredia Pons, metge resident de 4t any de l'Hospital de la Santa Creu de Tortosa i Màster en Gestió Sanitària i Tractament de Suport i cures pal·liatives en el malalt oncològic.
Els seus principals interessos  són la gestió estratègica o de processos, cures pal·liatives, psicogeriatria i l'atenció del pacient gran fràgil a urgències.

Podeu seguir-lo al twitter: @JeanCHeredia14

Recentment s'ha publicat a la BMJ un article elaborat pel nostre company Dr. Jordi Amblàs. Està més que demostrat l'important que és identificar de forma precoç als Pacients amb Malalties cròniques Avances (PCA), necessitats de cures pal·liatives (CP) i el seu estat situacional en les trajectòries de final de vida, ja que en termes generals això suposa una millora en la qualitat de vida i control de símptomes. Realitzar tot aquest procés és molt complex i comporta una gran dificultat, entre d’altres coses pel fet que no existeix un únic indicador pronòstic per identificar tots els pacients.
L'objectiu dels autors és determinar quines variables pronòstiques ens ajuden millor a identificar els pacients amb necessitats pal·liatives, i si hi ha indicadors específics per les trajectòries habituals de final de vida: aguda (pacients oncològics), intermitent (fallada orgànica) o progressiu ( pacients amb demència i fràgils).

Van estudiar un total de 782 pacients NECPAL positius, de la comarca d'Osona entre Novembre 2010 i Octubre 2011. Van classificar la mostra en 4 grups: 1) Oncològics (9.7%), 2) òrgan avançades (16.1%), 3) Malalties neurodegeneratives ( 26%) i 4) fragilitat avançada sense criteris de malaltia òrgan avançada (48.2%).

En tots els pacients els indicadors comuns van ser: Amb més freqüència, a nivell funcional la pèrdua de ≥2 AVD i la percepció clínica del deteriorament funcional; i a nivell nutricional la percepció clínica del deteriorament. Amb menor freqüència la presència de distrès emocional, i algunes síndromes geriàtriques (> 2 caigudes i delírium). Els autors també destaquen, en coherència amb la bibliografia, els indicadors específics de cada grup: com la desnutrició en pacients amb càncer, l'augment de les admissions no planificades en pacients amb malaltia d'òrgans avançada i el deteriorament funcional en els pacients amb malalties neurodegeneratives.

Uns dels aspectes més destacables de l'estudi és que un 48% de la mostra no presentava criteris de malaltia avançada. Això és important ja que hem de canviar d'una visió centrada en la malaltia i centrar-nos en els indicadors de valoració multidimensional, suggerint considerar la fragilitat com un sistema de mesurament quantitatiu per determinar el nivell de reserves del pacient. La reserva ajudaria a realitzar un diagnòstic situacional de la fase en la que es troba el pacient.

 

Què aporta l'article:

-La Relació dels indicadors per identificar els PCA amb necessitats de CP, i les trajectòries de final de vida clàssicament definides.

-Els Indicadors comuns de final de vida i els més característics segons la seva trajectòria.

-Un Important grup de PCA amb necessitat de CP, no presenten criteris malaltia avançada. Caldrà aprofundir en mesures de fragilitat i potser determinar noves trajectòries de final de vida per a aquests pacients.

 

Referència:

Amblàs-Novellas J, Murray SA, Espaulella J, Martori JC, Oller R, Martinez-Muñoz M, Molist N, Blay C, Gómez-Batiste X. Identifying patients with advanced chronic conditions for a progressive palliative care approach: a cross-sectional study of prognostic indicators related to end-of-life trajectories. BMJ Open 2016;6(9):e012340

 

 

 

Tags: ,