Miquel Àngel Mas

Miquel Àngel Mas

- Geriatre. Recerca clínica en atenció integrada a persones grans
- Geriatra. Investigación clínica en atención integrada a personas mayores
- Geriatrician and clinical researcher on integrated care to older citizens
Miquel Àngel Mas

La trajectòria d’atenció hospitalària entre unitats d’ictus (pel diagnòstic i tractament dels episodis cerebrovasculars aguts) i unitats d’atenció intermèdia (pel tractament de la morbilitat associada a l’ictus, la rehabilitació i la reinserció en la comunitat) és una de les més sòlides que tenen els sistemes de salut com el nostre.

En les darreres dècades, en diferents sistemes nord-europeus, sobretot de països escandinaus i britànics, han apareguts nous serveis especialitzats en la comunitat (molts dels quals tenen vincles directes amb les unitats d’ictus), anomenats Early Supported Discharge (ESD). L’objectiu principal d’aquests dispositius integrals d’hospitalització a domicili és el de minimitzar al màxim l’estada hospitalària i poder oferir continuïtat d’atenció sanitària i rehabilitació en el domicili del pacient.

Presentem una revisió Cochrane que inclou assajos clínics controlats que reclutaren pacients amb ictus a l’hospital per tal de rebre o bé intervenció hospitalària convencional (grup control) o bé serveis ESD dissenyats per tal de reduir la durada de l’estada hospitalària (grup intervenció). Els objectius de la revisió foren analitzar si els serveis ESD, respecte els grups control hospitalaris, podrien: accelerar el retorn a domicili; aconseguir resultats pels pacients i cuidadors equivalents o millors; ser ben acceptats per les persones ateses i els seus cuidadors; poder-ne justificar la seva implementació.

Es van incloure 17 assajos, que incloïen 2422 pacients, que eren majoritàriament persones grans supervivents a l’ictus, prèviament autònomes i amb moderada dependència secundària a l’ictus. Les intervencions tipus ESD mostraren: reducció en l’estada hospitalària equivalent a 6 dies, reducció en odds ratio per l’objectiu combinat de mortalitat o dependència, i en institucionalització en el seguiment (entre 3 i 12 mesos). També s’identificaren resultats favorables en realització d’algunes activitats diàries i en satisfacció amb els serveis. Els costos oscil·laren entre reduccions del 23% i augments del 13%. Els resultats foren millors en aquells dispositius amb major coordinació/vinculació amb les unitats d’ictus i en aquells pacients amb menor discapacitat.

A mode de conclusió podem sintetitzar que:

-Els dispositius integrals d’hospitalització a domicili amb vincle amb unitats d’ictus són capaços de modificar la trajectòria d’hospitalització en persones grans amb ictus de bon pronòstic.

-Aquests recursos aconsegueixen escurçar l’estada hospitalària aguda, sense observar-se efectes negatius en reingrés o en estat de salut de pacients i cuidadors.

-Comparativament amb l’atenció hospitalària convencional, la intervenció a la comunitat pot reduir la dependència a llarg termini i la institucionalització.

 

Referència

Langhorne P, Baylan S; Early Supported Discharge Trialists. Early supported discharge services for people with acute stroke. Cochrane Database Syst Rev. 2017;7:CD000443

 

Tags: ,