Esther Roquer

Esther Roquer

- Metgessa especialista en geriatria al Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
- Médico especialista en geriatria, Hospital universitario Sant Joan de Reus.
Esther Roquer

Infermera somriu a pacient

L’abordatge dels pacients amb pluripatologia complexa és un objectiu i una prioritat a nivell global i així es tradueix en diferents estudis que tracten d’analitzar els resultats de diversos  programes d’actuació. Diferents anàlisis  han evidenciat que la major complexitat en l’atenció als pacients amb pluripatologia està en la capacitat dels sistemes de salut de detectar i donar resposta a les necessitats individuals de dits pacients.

L’article d’avui, publicat al Gener del 2017 a la revista BMC Geriatrics, és un dels pocs estudis des de la vessant qualitativa  que han analitzat l’experiència de gestionar la pluripatologia en pacients d’edat avançada que viuen a la comunitat des de la perspectiva dels tot els  actors implicats: pacients, cuidadors i proveïdors de salut. La finalitat última de l’anàlisi fou proporcionar informació útil per desenvolupar posteriorment intervencions innovadores  i eficients per millorar la atenció a aquest col·lectiu.

Metodològicament és tracta d’un estudi amb enfoc qualitatiu descriptiu, realitzat mitjançant entrevistes amb qüestionaris a cuidadors, pacient i professionals de la salut.

Es van realitzar 130 enquestes, 41 a pacients, 47 a  cuidadors i 42 a professionals de la salut. Els pacients enquestats foren  majoritàriament  homes (56.1%), amb una mitjana de 6.3. malalties cròniques.  Els cuidadors eren majoritàriament dones , principalment les esposes dels pacients. Entre els professionals enquestats la majoria eren infermeres, i la majoria amb més de 20 anys d’ experiència professional.

Aquests foren els resultats més rellevants segons les respostes dels diferents grups:

  • Els tres grups enquestats van coincidir en descriure l’ experiència de maneig de la pluripatologia com aclaparadora , esgotadora i complicada tot i q els professionals de la salut també la van definir com gratificant malgrat el desafiament.
  • En la basant de la polifarmàcia associada a la multimorbiditat, els pacients i cuidadors la van descriure com un tema angoixant, sobrecarregant especialment als cuidadors, sobretot en els moment de transicions internivells  i visites a especialistes. Els professionals també van descriure aquests canvis en els tractaments com sovint abruptes i que posaven en risc d’efectes adversos als pacients. Finalment els professionals van descriure les dificultats que els suposava poder realitzar una atenció basada en  la evidència donat   que moltes guies clíniques es basen en la evidencia de població més jove i amb condicions úniques.
  • Els pacients i cuidadors van descriure l’experiència del seu maneig com disruptiva i inconnexa, referint la falta de visió holística que se’ls prestava. Els professionals sanitaris van expressar la dificultat d’accés a la informació i a realitzar una atenció coordinada, donats els  múltiples professionals implicats en l’atenció dels pacients multimòrbids així com  sistemes de comunicació que no facilitaven dita interrelació.
  • Es va descriure la dificultat que sovint tenien els pacients i cuidadors per conèixer i accedir a ajudes socials, sovint escasses segons l’opinió dels tres grups enquestats.
  • Va quedar palès la importància dels cuidadors informals, majoritàriament familiars, en especial conjugues i fills, així com el sentiment de càrrega envers a ells que sentien la majoria de pacients enquestats.
  • Es detectà una marcada disparitat  entre les experiències dels pacients i cuidadors en comparació amb els professionals en relació amb la presa de decisions sobre la gestió de la seva pluripatologia. Els pacient i  cuidadors expressaven la seva sensació de que les decisions els hi eren alienes, no sentint-se participes de la planificació i presa de decisions sobre la seva salut. En contrast, els proveïdors de salut percebien que estaven usant un enfoc compartit de presa  de decisions i col·laboració mútua.

Els autors conclouen que les troballes del estudi indiquen que existeix un alt  nivell  de complexitat en la experiència de la gestió clínica de la multimorbiditat, existint encara una gran bretxa entre les necessitats dels pacients i cuidadors i la capacitat de l’actual sistema per cobrir aquestes  necessitats.

L'estudi és interessant per aquesta anàlisi triple, des de la visió dels 3 grups d'actors que intervenen (pacients, cuidadors i professionals) i les implicacions en la pràctica clínica que poden tenir els resultats, donat que ens trasllada la necessitat imperant d'un abordatge integral i de reforçar els models d'atenció centrada en la persona que involucrin escoltar i actuar segons les directrius dels pacients i els seus cuidadors.

Referència:

Managing multiple chronic conditions in the community: a Canadian qualitative study of the experiences of older adults, family caregivers and healthcare providers. Ploeg et al. BMC Geriatrics (2017) 17:40

 

Tags: , , , , ,