Miquel Àngel Mas

Miquel Àngel Mas

- Geriatre. Recerca clínica en atenció integrada a persones grans
- Geriatra. Investigación clínica en atención integrada a personas mayores
- Geriatrician and clinical researcher on integrated care to older citizens
Miquel Àngel Mas

Presentem un article de la secció New Horizons de la revista Age Ageing en què un grup de geriatres de Gran Bretanya revisen evidència i ens parlen de les claus en l’abordatge de la hipertensió arterial en les persones en demència.

La revisió explora diversos temes d’interès clínic que afecten les persones amb demencia:

-Sobre si presenten més efectes adversos: el descens progressiu de TAS i l’hipotensió ortostàtica són dos troballes freqüents que poden conduir a altres problemes com les caigudes. Per altra banda, és evident que el risc anticolinèrgic pot portar, en context de polifarmàcia, a efectes tipus delírium, sequedat, constipació o retenció urinària.

-Sobre si la funció cognitiva es protegeix o empitjora amb el control de la tensió arterial: una revisió sobre els efectes en cognició no avala suficientment que el control tensional protegeixi del deteriorament en persones sense malaltia cerebrovascular. Una altra revisió sistemàtica recent mostra heterogeneïtat en els estudis que impedeix quantificar efectes beneficiosos de reducció de tensió en persones amb demència.

-Sobre si hi ha subgrups de persones als quals el tractament pot ser més perjudicial: treballs epidemiològics mostren una relació entre TA i efectes adversos que no és lineal. En persones de edat molt avançada xifres tensionals baixes porten a una major mortalitat. Així, el tractament intensiu no portaria major supervivència en aquest grup.

Aspectes a considerar en el maneig global d’aquesta població haurien de ser: tenir en compte les morbiditats; monitoritzar TA ambulatòriament; liberalitzar xifres tensionals en edats avançades; fer ús de determinats fàrmacs amb efecte amb morbimortalitat com IECAS/ARAII o diürètics.

Respecte la deprescripció: és possible fer-la, en relació a xifres estables o baixes, sempre emmarcada en un treball continuat de diàleg sobre objectius terapèutics, sobretot en fases avançades de malaltia.

 

Comentari:

Aquest interessant article és una recomanable lectura ja que descriu nous horitzons centrats en la individualització de tractament hipotensor en persones amb deteriorament cognitiu.

Per un bon abordatge, la llista de consideracions inclou:

-Valorar capacitat de cada individu per acceptar decisions terapèutiques.

-Establir preferències dels pacients a l’hora de decidir sobre tractaments.

-Fer servir control ambulatori per monitoritzar xifres tensionals.

-Individualitzar i considerar la deprescripció quan els efectes secundaris (com la hipotensió) puguin ser perjudicials.

 

Referència:

Harrison JK, Van Der Wardt V, Conroy SP, DJ, Dening T, Gordon AL, Logan P, Welsh TJ, Tapgar J, Harwood R, Gladman JRF. New horizons: the management of hipertension in people with dementia. Age and Ageing 2016;45:740-46

 

Tags: , ,