Daniel Colprim

Daniel Colprim

Metge Geriatre at Hospital Comarcal d'Amposta
Metge de la unitat de mitja estada polivalent del Hospital Comarcal d'Amposta.Doctor per la UAB, sobre transicions assistencials i trasllats potencialment evitables des de centres d'atenció intermèdia als hospital d'aguts. Coordinador del #GeribloC
Daniel Colprim

La deprescripció de fàrmacs és un tema en voga en la medicina. Entem aquesta com la retirada de fàrmacs per minimitzar els efectes de la polifarmàcia i millorar els resultats de salut dels pacients. A excepció dels pacients pal·liatius o en demència avançada, els criteris que porten els facultatius a la retirada dels fàrmacs són escassament estudiats.

Recentment, un grup de geriatres Australians, han publicat a Age and Ageing un estudi on realitzen, mitjançant una enquesta electrònica a companys del seu país i Nova Zelanda, quins factors i característiques dels facultatius s’associen amb la deprescripció. L’enquesta consta de dues parts: La primera amb un cas d’un pacient amb augment progressiu del deteriorament cognitiu i dependència, associat a diverses comorbiditats; i la segona amb un qüestionari de potencials factors associats a la deprescripció que havien de qualificar des de poc a molt important. De les 930 enquestes que es van enviar, només 134 (14%) van respondre. Tot i que els autors remarquem la baixa taxa de resposta i dels possibles biaixos associats, comenten que és l’estudi més importat realitzat a Austràlia i Nova Zelanda.

A nivell dels resultats, destaquen com a importants factors a la deprescripció: l’estat cognitiu, l’esperança de vida o la dependència funcional. De la mateixa manera fixant-se a les característiques individuals dels geriatres observen: 1) a més edat del facultatiu menys importància a la situació funcional i a l’esperança de vida ( ho justifiquen en que potser tenen una visió més global enlloc de centrar-se en escales funcionals o expectativa de vida!) 2) les dones tenen més tendència a retirar fàrmacs antihipertensius, 3) els residents a retirar els fàrmacs de prevenció secundaria. A més, aquests dos últims donen més importància a les guies basades en l’evidència per a retirar fàrmacs.

Els autors destaquen que és difícil hipotetitzar el rol del sexe dels facultatius en la deprescripció, de la mateixa manera que es difícil poder determinar amb exactitud l’esperança de vida dels pacients geriàtrics, i sobretot quin és el moment més idoni per a la retirada dels fàrmacs que ja no són beneficiosos.

Comentari:

Novament se’ns mostra la importància de la valoració geriàtrica integral per ajudar-nos a la presa de decisions. Finalment m’agradaria comentar que no sóc molt “fan” del concepte deprescripció, i segurament hauríem de parlar més de prescripció adequada!

Referència:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25758409

 

 

Tags: ,