BMC Geriatrics publica en el seu últim número un interessant article de M.Deschodt et all, de l’Hospital universitari Leuven, Bèlgica, on intenten estudiar, entre pacients > 75 anys que consulten a urgències,  quins factors s’associen a ingrés hospitalari i quins a retorn a domicili, i entre aquests pacients que no han requerit ingrés, quines variables s’associen a major risc de reingrés durant els propers 30 i 90 dies.

Es tracta d’un estudi de cohorts prospectiu, unicèntric, de 3 mesos de duració, on es recullen un total de 442 pacients (exclosos pacients pal·liatius, intubats, precisant cirurgia urgent, trasllats interns, que no firmin el consentiment o que les condicions mèdiques no permetin una valoració adequada), amb una mitjana d’edat de 83.6+4.8 anys, majoritàriament dones (60.4%) i de la comunitat (86%). Dels 442 pacients, el 73.5% (n=325) van requerir ingrés hospitalari. Al analitzar els perfils dels pacients que precisen ingrés i els que no, troben que:

  •          No precisen ingrés: menys dependents per a AVDs, major mobilitat i major independència per a activitats instrumentals (finances, comprar).
  •          Precisen ingrés hospitalari: major risc de malnutrició, major comorbiditat i més deteriorament cognitiu.

Entre els pacients no hospitalitzats, un 82.9% va retornar al domicili i un 17.1% a residència. Al més, un 18.6% van requerir reingrés a urgències; i als 3 mesos un 29.2%. L’anàlisi multivariat va mostra les següents variables com a factors de risc independents de reingrés al mes:

  •         Major comorbiditat (mesurada per índex de comorbiditat)
  •          Hospitalització prèvia (3 mesos anteriors)

Els factors de risc associats a reingrés als 3 mesos van ser:

  •          Hospitalització prèvia (3 mesos anteriors)
  •          Necessitat de demanar menjars a domicili
  •         Realitzar fisioteràpia abans de la consulta a urgències
  •          Caigudes en l’últim any

L’estudi conclou que donat que el reingrés és una marca de qualitat de l’assistència, que a més està subjecte a marcadors econòmics, és important valorar quins són aquells perfils o factors amb més risc de reingrés mitjançant una valoració geriàtrica integral, per tal de poder fer una intervenció precoç i evitar els reingressos. Destaca l’article el perfil geriàtric dels pacients grans que consulten a urgències, especialment d’aquells que precisen ingrés hospitalari, i de l’alt percentatge de pacients que reingressen al mes i 3 mesos, dades similars a estudis anteriorment publicats.

Comentari:

Per als que treballem amb aquests tipus de pacients tan grans i tan geriàtrics, amb alta comorbilitat, fragilitat social, funcional i cognitiva, el reingrés hospitalari és un fet molt freqüent que posa es “jaque” sovint al sistema sanitari i sobre el qual s’hi comença a actuar. La identificació de pacients com a MACA o PCC en el nostre territori pot ser una bona eina per a tenir més controlats aquells pacients amb major risc de reingrés, faltaria però potenciar aquells programes que poden evitar que aquests pacients es passin la meitat dels seus últims anys de vida entre urgències i hospitals (estic pensant per exemple amb PADEs, programes d’atenció domiciliaria o hospitalització domiciliaria integral).

Referència:

Deschodt M, Devriendt E, sabbe M, Knockaert D, Deboutte P, Boonen S, Flamaing J, Milisen K. Characteristics of older adults admitted to the emergency department (ED) and their risk factors for ED readmission based on comprehensive geriatric assessment: a prospective cohort study. BMC Geriatr. 2015 Apr 26;15(1):54.

 

Data publicació: 5/5/15

 

Tags: , ,