Esther Roquer

Esther Roquer

- Metgessa especialista en geriatria al Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
- Médico especialista en geriatria, Hospital universitario Sant Joan de Reus.
Esther Roquer

L’atenció centrada en la persona és una  peça clau en l’atenció als pacients amb malalties cròniques. La fi última del model d’atenció centrada en la persona (ACP) és millorar els resultats en salut dels pacients i això, entre altres aspectes, requereix motivació, implicació i per tant empoderament del propi pacient en la cura de la seva malaltia. Conèixer els factors que influeixen en aquesta proactivitat és de gran importància atès que els estudis han demostrat efectivitat clínica en els pacients més empoderats. Diversos estudis han enfocat esforços per analitzar eines per millorar les característiques d’aquest model d’atenció, però pocs han avaluat quins factors del model influeixen en la proactivitat del malalt.

L’estudi que us presento avui intenta esbrinar aquesta pregunta i s’ha publicat a l’últim número de Gener de Biomed central Family practice: Key attributes of patient centered medical homes associated with patient activation of diabetes patients. Bilello et al. BMC Family Practice (2018) 19:4. Com a objectiu principal té analitzar quins són els principals factors del model d’atenció centrat en la persona que influeixen en la proactivitat dels pacients amb diabetes mellitus tipus 2 (DM2) en l’autocura de la seva patologia. L’estudi s’ha realitzat en l’àmbit de l’atenció primària de Florida (USA). Es van incloure 1253 pacients amb diagnòstic de DM2 i se’ls va realitzar una enquesta per analitzar el grau d’empoderament en el maneig de seva malaltia  i un altre enquesta per valorar diferents aspectes del model de ACP (l’Instrument ACEs-  Ambulatory Care Experiences Survey (ACES)). Aquesta enquesta inclou 11 mesures: accessibilitat (rapidesa en la visita, en resposta i atenció de l’equip sanitari habitual) integració assistencial (coordinació entre atenció primària i especialitzada) atenció/coneixement integral, comunicació amb l’equip, suport administratiu, interacció  pacient-metge i el grau de confianza amb l’equip assistencial. Es va correlacionar els pacients amb major proactivitat en l’autocura i els aspectes que més van puntuar en importància del model ACP.

Als  resultats descriptius la mostra tenia una edat de 61 +/- 11.61 anys, 74% pacients tenien estudis secundaris, 41.6% eren casats , 10.6% referien tenir mala salut.  A l’anàlisi estadístic es va evidenciar que dels 11 items analitzats del model d’ACP, dos foren estadísticament significatius en la proactivitat dels pacients: l’accesibilitat (OR 1.56 95% IC 1.31-1.85) i el coneixement/atenció integral del malalt per part del seu equip assistencial (OR 1.44, 95% IC 1.13-1.85). També s’evidencià que amb l’edat  la pro-activitat del pacient decreixia de manera significativa.

Aquest estudi té rellevància donat que els factors que influeixen en la proactivitat del pacient són claus a l’hora d’assolir bons resultats en salut. Tot i estar fet en l’àmbit de  l’atenció primària amb un perfil de pacient més jove i amb característiques una mica diferents als que solem veure des de la geriatria, ens dona idees importants dels aspectes rellevants per l’empoderament dels pacients. I aporta tot i que de manera indirecta, més evidències en la importància d’una visió i atenció integral dels pacients, també des de el punt de vista del seu empoderament.

Estudis com aquest, en l’àmbit de l’atenció ambulatòria als pacients crònics complexes són importants i fins ara poc explorats de cara a millorar l’atenció centrada  en la persona desde el punt de vista clau del seu empoderament.

Aquí està l'enllaç

https://bmcfampract.biomedcentral.com/articles/10.1186/s12875-017-0704-3

 

Tags: , , ,