Es sap que l’envelliment es relaciona amb un augment de comorbiditat i per tant també en l’ús de fàrmacs. La polifarmàcia afavoreix la prescripció de fàrmacs inapropiats (PIMs) i l'aparició d'efectes adversos, ingressos hospitalaris i també d’augment de mortalitat. Utilitzant els criteris de BEERs/STOPP s’estima que aquests es produeixen entre 14.8-36% en pacients ambulatoris i 35-79% en els hospitalitzats.

Dels molts factors relacionats amb la PIMs pocs s’havien centrat en la influència de l'especialitat mèdica prescriptora. En aquest estudi retrospectiu portat a terme a Brasil amb una mostra de 1.900 ancians, inclosos entre gener i maig de 2015, s’intenta determinar si durant l’ingrés es produeix un increment en la prescripció de PIM (diferencia entre el primer dia d’ingrés i dia d’alta) i comparar els patrons de prescripció entre les diferents especialitats mèdiques.

El percentatge de pacients amb PIMs va incrementar de forma significativa utilitzant ambdós criteris. Es produeix un augment del nombre total de fàrmacs prescrits durant l’ingrés. Les especialitats en les que es produeix un major increment de PIMs van ser neurologia i unitats de malalties infeccioses, segons criteris de BEERs i neurologia i pneumologia segons criteris STOPP.

Els fàrmacs més freqüentment considerats inapropiats van ser: pauta mòbil d’insulina per el seu alt risc d’hipoglucèmia, benzodiazepines com el clonazepam, antipsicotics com periciazina, espironolactona associada a altres estalviadors de potassi i AAS a dosis altes així com l’ús de corticoides sistèmics.

S’observa l’augment de PIMs durant l’hospitalització. L’especialitat en el que ingressa el pacient és un factor clau en la prescripció de PIMs. Neurologia, unitats de malalties infeccioses i pneumologia són les més relacionades amb aquest increment, per aquests ordre. En el cas de neurologia això podria ser pel major ús de psicofàrmacs, els quals augmenten el risc d’efectes anticolinèrgics.

Punts clau de la publicació:

  • Aquestes troballes mostren l’impacte negatiu que pugui tenir sobre els nostres ancians l’atenció fragmentada, centrada en patologies especifiques d’òrgan, sense tenir en compte una visió i un abordatge global dels mateixos.
  • La necessitat d’una major formació als canvis farmacocinètics i farmacodinàmics que apareixen en els ancians facilitant d’aquesta manera alternatives terapèutiques
  • Plantejar en algunes¡ situacions el treball conjunt amb farmacèutics a fi de reduir l’aparició de PIMs i les seves conseqüències sobre la població d'edat avançada.

Inappropriate Prescribing in Older Hospitalized Adults: A Comparison of Medical Specialties JAGS 66:383–388, 2018.

 

Tags: