Daniel Colprim

Daniel Colprim

Metge Geriatre at Hospital Comarcal d'Amposta
En el moment actual treballo a la unitat de mitja estada polivalent del Hospital Comarcal d'Amposta.Estudiant de doctorat per la UAB,sobre transicions assistencials i trasllats potencialment evitables des de centres d'atenció intermèdia als hospital d'aguts.
Daniel Colprim

L’atenció de les persones grans a urgències està augmentant de forma significativa en els últims anys. Davant d’aquesta  realitat, és  important detectar quins d’aquests són fràgils, per  així poder fer intervencions dirigides  a la prevenció de les complicacions associades amb aquesta. Però  la detecció de la fragilitat a urgències  no és fàcil, i ens és necessari disposar d’escales que siguin fàcils d’utilitzar amb el mínim de temps possible.

Recentment Amy Elliott i col·laboradors, han publicat a la revista Age and Ageing un estudi amb metodologia qualitativa i quantitativa en el que valoraven l’aplicabilitat i facilitat d´ús de diferents escales de fragilitat. Aquesta es realitzava mitjançant una valoració per part dels professionals d’urgències.

L’estudi consistí en diferents fases:

La primera,  mitjançant una enquesta dirigida als participants d’un simpòsium de fragilitat. On se’ls preguntava quines característiques hauria de tenir una escala de  fragilitat a urgències. Responen majoritàriament: 1) multidimensional, 2) curta ( menys de 5 minuts) i 3)  prèviament validada.

Partint d’aquests criteris es realitzà una revisió sistemàtica que detectà 4 escales de fragilitat: 1)Clinical Frailty Scale (CFS), 2)  Identification of Seniors at Risck (ISAR), 3) SilverCode i 4)  PRISMA-7.

Posteriorment, 236  professionals del servei d’urgències de Leicester les valoraren  mitjançant uns casos clínics en vinyetes.  Com a “outcomes” principals utilitzaren:  1) La disposició a tornar a utilitzar l’escala de fragilitat, 2) El temps necessari per a completar-la, 3) la facilitat d’utilització i 4) el percentatge de coincidència entre la valoració clínica de fragilitat i el resultat de les escales.

Respecte als resultats, sense mostrar diferències significatives, podem observar:

CFS

ISAR PRISMA-7 Silver Code
L’utilitzaries en un futur?

75%

85% 79%

62%

Mitjana de temps en aplicar-la (segons)

41

66 52 54

Concordança entre la valoració clínica i resultat de l’escala (Kappa score)

0.68 0.8 0.72

0.44

Mitjana de la facilitat de puntuació (màxim 5)

4

4 4

5

Preferència respecte a les altres escales. 29% 23.4% 22.4%

24.8%

L’article ens parla de diferents escales de valoració de la fragilitat a urgències. Totes elles valorades amb una alta puntuació per a la seva facilitat d’ús. Així tot, a la llum del resultats sembla que la “Clínical Fraility Scale” és la més ràpida d’utilitzar amb una millor detecció de la fragilitat no depenent dels criteris clínics dels professionals.

Cal destacar que aquestes escales ens ajuden a detectar aquells pacients a urgències amb risc de presentar efectes adversos de salut associats amb la fragilitat. I que ens han de dur a fer més valoracions per a fer una atenció integral.  Així tot, ens poden ajudar a  prendre de decisions  respectes a la intensitat terapèutica, detecció de risc vital, o de risc de reingrés a l’alta.

Punts principals:

-La fragilitat és un important marcador d’efectes adversos de salut per la gent gran que va a urgències.

-Són necessàries escales de fragilitat que es pugin aplicar amb facilitat a urgències.

-Identificar els pacient fràgils a urgències ens ajudaria a fer més valoracions integrals, a millorar la presa de decisions i ha determinar riscos futurs.

Podeu trobar l'article en el següent enllaç:

https://academic.oup.com/ageing/article-abstract/doi/10.1093/ageing/afx089/3854662/Identifying-frailty-in-the-Emergency-Department?redirectedFrom=fulltext

 

 

 

Tags: ,