L’autor d’aquest post és Alvaro Gutiérrez Valdizan, qui era fins fa dos dies R4,i ara es el nou adjunt de la Clínica Guadalupe a Esplugues.

 

Els usuaris més freqüents dels serveis d'urgències són la gent gran, arribant el 25% de totes les consultes. Els ancians a més utilitzen més recursos sanitaris, precisen de més temps a les consultes i en molts casos presenten una mala evolució després de consultar a aquestes unitats.
Però és que a més la gent gran en els serveis d'urgències pateixen la mateixa valoració mèdica que les persones més joves. Una valoració breu, dirigida pel motiu de consulta i centrada en l'episodi clínic sense arribar a valorar la situació funcional, mental o social d'aquests pacients. A part d'això, hi ha un subgrup de gent gran que pateixen fragilitat que si no es detecta i tracta de forma primerenca pot portar a resultats desfavorables com la dependència o la mort.
Hi ha diverses escales per identificar l'ancià fràgil o d'alt risc de resultats adversos en els serveis d'urgències. Una d'aquestes eines és l'escala "Identification Sèniors at Risk" (ISAR). Consta de 6 preguntes sobre, la situació funcional abans i després del procés agut (¿Necessitava algú que l'ajudes en les activitats bàsiques de forma regular? Després del procés agut pel qual consulta a Urgències, ¿Ha necessitat més ajuda de l'habitual per cuidar-lo?); cognitiu (Té problemes amb la memòria?); sensorial (¿En general veu bé?); fàrmacs (Pren 3 o més fàrmacs al dia?); serveis hospitalaris (Ha estat ingressat a l'hospital una o més nits en els últims 6 mesos?). Es puntua com 0 o 1 (no / sí), i es considera ancià de risc aquell que té una puntuació major o igual a 2.
En Age and Ageing s'ha publicat recentment, el novembre 2016, una revisió sistemàtica i metaanàlisi sobre l'eina ISAR, amb l'objectiu de determinar el seu valor predictiu en identificar als majors de 65 anys amb alt risc d'esdeveniments desfavorables després de consultar el servei d'urgències. Els resultats adversos que es van avaluar eren el deteriorament funcional mesurat amb l'índex de Barthel, les reconsultes a urgències o la mort després de 30, 90 i 180 dies de la consulta.
Finalment en el metaanàlisi es van analitzar 32 estudis. Es va establir la sensibilitat i l'especificitat amb un tall ISAR ≥ 2. La sensibilitat es refereix a la proporció de gent gran que va presentar resultats adversos correctament classificats com d'alt risc (ISAR ≥ 2). L'especificitat es refereix a aquells que no van presentar resultats adversos i es classificaven com de baix risc (ISAR <2).
Després de l'anàlisi s'obté una sensibilitat d'un 91% per a un deteriorament funcional i del 97% per predir la mort als 30 dies. La sensibilitat als 180 dies és de 82 i el 87% per a cada esdeveniment. Tot això amb una especificitat entre 30 i 35%.
Aquest estudi va mostrar que l'eina té una bona predicció d'esdeveniments desfavorables amb una alta sensibilitat (> 80%) per a tots els tipus de resultats adversos. Pot servir com una eina per prendre decisions clíniques i determinar a quins ancians se'ls ha de donar un seguiment estret per prevenir un probable esdeveniment advers i pot servir per a que a la  gent gran se'ls doni d'alta amb seguretat.

 

Cita:

Rose Galvin, Yannick Gilleit, Emma Wallace, Grainne Cousins, Manon Bolmer, Timothy Rainer, Susan M. Smith, Tom Fahey. Adverse outcomes in older adults attending emergency departments: a systematic review and meta-analysis of the Identification of Seniors At Risk (ISAR) screening tool. Age and Ageing 2017; 46: 179-186

Doi: 10.1093/ageing/afw233

 

 

Tags: , , , , , , , ,