Miquel Àngel Mas

Integrated care to older people at Direcció Clínica Territorial de Cronicitat Metropolitana Nord, Institut Català de la Salut, Catalonia, Europe
Miquel Àngel Mas

L’ús d’urgències de l’hospital de les persones grans amb demència és una continua font de debat per diversos motius, tant per la freqüència de la seva utilització com pel desajustament d’aquests serveis a les necessitats que es deriven de les descompensacions d’aquests pacients. En aquesta anàlisi, interessa conèixer quins són els motius que contribueixen a la confiança dels cuidadors, i sovint també dels derivadors comunitaris, en aquests serveis, i a la vegada hem d’identificar alternatives segures i eficients que s’adaptin millor a aquestes persones.

Presentem un estudi publicat recentment a la revista JAGS, que pretén analitzar les experiències i visions tant dels clínics com de cuidadors, quan s’han usat les urgències i hi ha hagut no cobertes prou adequadament. La informació es va recollir de manera qualitativa a partir d’entrevistes semiestructurades a diferents persones implicades (cuidadors informals, metges d’atenció primària, proveïdors d’atenció geriàtrica i professionals paramèdics de la comunitat).

Es van identificar 4 temàtiques principals:

  • La fragmentació del sistema influeix en l’ús d’urgències per les persones amb demència: sovint la manca de coordinació i la limitada accessibilitat són handicaps.
  • L’ús d’urgències està influït per factors de gestió de la informació, presa de decisions i necessitats de suport social: els cuidadors estan molt sobrecarregats, tenen molts dubtes i sovint pateixen per les fluctuacions en símptomes.
  • Hi ha una opinió marcada que aquests serveis no estan designats per respondre adequadament a les necessitats de persones amb demència i cuidadors: tot i així, costa que hi hagi canvis per l’adaptabilitat, ja que es manté un enfocament centrat en diagnosticar i resoldre el problema mèdic agut, deixant altres aspectes, importants per les persones amb demència i els seus cuidadors, en un segon terme.
  • Cal definir altres opcions que previnguin l’ús d’urgències, com ara amb recursos d’educació sanitària i maneig de les crisis a la comunitat, o que siguin alternatives a l’atenció convencional, com ara adaptació d’unitats i serveis especialitzats geriàtrics.

Conclusió:

És molt interessant analitzar les respostes donades, ja que inclouen un nombre molt elevat de necessitats individuals no cobertes. Però sobretot són destacables les pautes descrites, ja que poden derivar en iniciatives de millora. Davant l’augment de casos de persones amb demència i necessitats d’atenció aguda, no podem romandre de braços plegats. Cal que cadascú en el seu territori procuri fer el mateix tipus de preguntes i busqui les millors respostes segons les possibilitats del seu entorn.

Referència:

Jacobsohn GC, Hollander M, Beck AP, Gilmore-Bykovskyi A, Werner N, Shah MN. Factors Influencing Emergency Care by Persons With Dementia: Stakeholder Perceptions and Unmet Needs. J Am Geriatr Soc. 2019;67(4):711-718.

 

 

Tags: ,