Els programes d’intervenció en pacients amb insuficiència cardíaca d’alt risc redueixen el percentatge d’ingressos hospitalaris, milloren la qualitat de vida i la supervivència, i redueixen els costos. Però aquests beneficis són controvertits en pacients d’edat avançada ja que molts d’aquests individus són exclosos d’aquests estudis. Per això m’agradaria comentar un article publicat recentment a l’European Geriatric Medicine per geriatres d’un hospital de Cáceres, sobre l’eficàcia d’un programa de seguiment en pacients ancians amb insuficiència cardíaca després de l’alta hospitalària. Es tracta d’un estudi prospectiu aleatoritzat i controlat, en el qual es van reclutar pacients que van ingressar al Servei de Geriatria de forma consecutiva per insuficiència cardíaca. Es van excloure de l’estudi els pacients amb malaltia terminal, enllitats, demència (GDS > 5) o altres malalties psiquiàtriques severes, els que no era possible dur a terme el seguiment i els que van refusar participar-hi.

Finalment es van incloure 117 pacients amb una edat mitjana de 85 anys. Cinquanta-nou pacients van ser inclosos en el grup d’intervenció (rebien educació sanitària, control terapèutic i seguiment acurat per part d’un equip interdisciplinar en hospital de dia de Geriatria, mitjançant un contacte telefònic a les 48 hores de l’alta hospitalària, avaluació als 10 dies, al mes i als 6 mesos, així com atenció a hospital de dia o per via telefònica en cas que ho requerissin) i 58 pacients van rebre atenció sanitària estàndard per part del metge d’atenció primària i en alguns casos, rebien atenció per part de geriatres no membres de l’estudi de recerca, a consultes externes de manera puntual. Després del període de seguiment (un any o fins que van morir), el grup de pacients que van rebre intervenció per part d’un equip interdisciplinar en l’hospital de dia de Geriatria, van presentar menys aconteixements per qualsevol causa en relació amb el grup control [una reducció del 30% (RR:2,25; p = 0,032)]. La probabilitat de patir algun aconteixement entre la primera visita i durant el període de seguiment va ser significativament inferior en el grup d’intervenció (log-rank: 5,79; p = 0,016). D’altra banda, la qualitat de vida va millorar significativament en el grup d’intervenció (p = 0,035).

Comentari:

Així doncs, la insuficiència cardíaca podria ser una malaltia paradigmàtica, de manera que aquest tipus de seguiment es podria fer extensiu a poblacions amb altres malalties, o fins i tot a pacients amb elevada comorbiditat i complexitat en general. D’altra banda, m’agradaria destacar la importància d’incloure els pacients d’edat avançada en aquest tipus de programes d’intervenció.

Referència:

Effectiveness of a follow-up program for elderly heart failure patients after hospital discharge. A randomized controlled trial. J.L. González-Guerrero, T. Alonso-Fernández, N. García-Mayolín, N. Gusi, J.M. Ribera-Casado. European Geriatric Medicine 2014;5:252-257. http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1878764914000825

 

Tags: ,