Nico Moron

Nico Moron

Geriatra at Hospital de Mataró (CSDM)
Licenciado en Medicina Universidad de Navarra
Residencia geriatria Hospital Central Cruz Roja (Madrid)
Nico Moron

Amb l’envelliment poblacional es produeix un augment del nombre de persones amb patologia crònica, el que s’associa a deteriorament funcional, dependència, augment de costos sanitaris i reducció de la supervivència. Múltiples estudis han estudiat el percentatge de morts atribuïdes a diverses malalties cròniques (demència, patologia cardiovascular, càncer…) Tot i això, hi ha menys dades sobre l’efecte de la patologia crònica sobra els anys d’expectativa de vida. Alguns estudis objectiven una reducció de 1.8 anys de vida per cada patologia crònica a partir dels 67 anys. Un altre estudi objectiva una reducció de l’expectativa de vida lliure d’incapacitat especialment associada a patologies com la HTA, DM i patologia articular (alta supervivència després del Diagnòstic).
En població anciana és molt freqüent la multi morbilitat (coexistència de 2 patologies cròniques). La multi morbilitat s’associa a discapacitat, disminució de la qualitat de vida, augment del consum de recursos i augment de mortalitat, encara es desconeix el seu afecte exacte sobre la supervivència i anys de vida perdudes. L’associació de patologia mental (depressió) a patologia orgànica i problemàtica social exacerba l’impacte de la multi morbilitat. El risc de dependència augmenta a mesura que augmenta el nombre de patologies, però no disposem de dades sobre els anys de vida amb discapacitat secundaria a la mateixa.
L’objectiu principal d’aquest estudi comunitari longitudinal realitzat sobre població major de 75 anys (n=1.099) realitzat a Dinamarca és investigar l’efecte de varies patologies cròniques i de la multi morbilitat sobre la supervivència i situació funcional dels ancians. Tots els participants van ser examinats de manera protocol·litzada, incloent el grau d’escolarització. La patologia es va considerar crònica si complia un dels criteris (ser permanent, causa patologia irreversible, requereix rehabilitació, requereix període perllongat de tractament), es va utilitzar el ICD 8-10 patologia orgànica, els DSM 3 per a patologia mental. Es van seleccionar 38 “condicions” (prevalença >0.4%) definint la multi morbilitat com la presència de 2 de les mateixes. La situació funcional es va valorar utilitzant l’índex de Katz i la mortalitat mitjançant el registre de defuncions.
Es va calcular el risc de mort poblacional (PAR) per calcular la proporció de morts que s’evitarien si en cas de poder eliminar la patologia especifica. Totes les patologies, es van introduir com variables temporals. Es va calcular la supervivència mitja després del diagnòstic d’una malaltia i després d’aparèixer la multi morbilitat ajustada per edat, sexe i educació. Es va calcular i comparar la supervivència mitja entre pacients amb i sense una determinada malaltia. Finalment, la supervivència mitjà es va separar entra anys de vida amb i sense discapacitat.
La patologia més prevalent va ser la cardiovascular, en dones van ser més prevalent, les alteracions endocrines i musculosa esquelètiques i en homes les urologiques. 70% de les morts es van atribuir a la morbi morbilitat (degut a la seva elevada prevalença). La segona causa va ser la patologia cardiovascular i neuropsiquiatrica. La cardiopatia i la patologia oncològica s’associa a major reducció de supervivència. La supervivència mitjana després del diagnòstic va ser de 3 anys en el cas de patologia oncològica o urologica i de 4 anys per la patologia respiratòria, cardiovascular, digestiva i musculosa esquelètica. La supervivència mitjana d’aquells amb multi morbilitat va ser de 6.5 anys. La població va viure amb discapacitat més d’un 60% dels anys.
La multi morbilitat te una alta prevalença i s’associa a una alta mortalitat (69%) i aproximadament a 7.5 anys de vida perduts. Els pacients amb multi morbilitat va viure un 81% del temps amb discapacitat. Per grups la patologia cardiovascular associa la més alta mortalitat. Els pacients que presentaven una de les patologies incloses morien abans que aquelles que no les presentaven. El diagnòstic de patologia cardiovascular o neoplàsica va reduir l’expectativa de vida en 4 anys. A més a més, després del diagnòstic d’una patologia, s’incrementa el temps de vida amb discapacitat. En aquest estudi s’objectiva que en població >65 anys l’expectativa de vida és redueix després del diagnòstic de qualsevol de les patologies incloses, tret dels dèficits sensorials. Crida l’atenció els efectes de multi morbilitat en la supervivència en aquest estudi. L’associació entre certes patologies i augment de dependència no són del tot enteses, podent considerar dites patologies com factors de risc de dependència o factors precipitants... Les patologies que s’associen a major nombre d’anys amb discapacitat van ser la cardiopatia isquèmica, patologia lumbar i ictus.
Cal destacar d’aquest estudi l’ús d’una mosta amplia que inclou ancians que viuen en la comunitat i institucionalitzats, així com un llarg període de seguiment (11 anys), això suposa a la vegada un “sasgo” donat que es tracta de població urbana i amb alt grau d’escolarització o que dificulta la seva extrapolació. No es va tenir en compte la severitat de les patologies. Encara que la informació sobre la gravetat de la malaltia no estava disponible, en general, els diagnòstics considerats tenien una gravetat potencial que podria afectar la mortalitat. Els participants que van abandonar l’estudi van morir abans del que podia sobre estimar la supervivència mitjana.
Com podem comprovar la supervivència dels ancians depenen de múltiples factors i condicions, però és innegable l’efecte de la multi morbilitat sobre la supervivència, la discapacitat i els cost, així com sobre el consum de recursos. Aquests individus requereixen un maneig clínic específic i altament complex que pot ser, no estigui adecadament cobrty per un sistema fragmentat i que en ocasions pot resultar potencialment perillós per el maneig d’aquesta població.

Effect of Chronic Diseases and Multimorbidity on Survival and Functioning in Elderly Adults
JAGS 65:1056–1060, 2017