Aquest agost, la Dra.Elizabeth L. Whitlock publica a la revista JAMA Internal Medicine un sub-estudi del Health and Retirement Study (estudi de cohorts amb persones de la comunitats dels EEUU, >60 anys al 1998 i al 2000, que s’han anat seguint cada 2 anys fins al 2012, o fins morir o abandonar l’estudi), on s’intenta establir l’associació temporal entre el dolor crònic i la presència de deteriorament cognitiu o demència. Alguns estudis han demostrat l’associació del dolor crònic amb altres síndromes geriàtrics (com caigudes i deteriorament funcional), i també amb deteriorament cognitiu i demència, però el disseny transversal d’aquests estudis no ha permès de moment establir una evolució temporal.

Els outcomes principals d’aquest sub-estudi eren: puntuació de memòria (resultat de varis tests de funció cognitiva) i marcador de risc de demència (puntuació que estima el risc individual de desenvolupar demència). Els 10065 participants es van dividir en dos grups: amb dolor crònic (dolor moderat-sever referit en les dues onades al 1998 i al 2000) i sense dolor. Entre les característiques bassals, destaca una major prevalença d’artritis, símptomes depressius, dependència per ABVDs i comorbiditats en el grup amb dolor crònic. Un cop ajustats els models per les diferents variables, el grup de dolor crònic va presentar una evolució 9.2% més ràpida de deteriorament cognitiu i un increment de la probabilitat de desenvolupar demència d’un 7.7%. La probabilitat absoluta de desenvolupar demència al cap de 10 anys va ser un 2.2% més alta entre aquells pacients amb dolor crònic. Entre les disfuncions cognitives associades al dolor crònic, destacaven l’alteració de l’atenció i de la memòria a curt plaç.

Tot i això, donat el disseny observacional de l’estudi, encara no podem parlar del dolor crònic com a factor de risc o com a causa de deteriorament cognitiu.

Com a possibles causes, els autors apunten a la medicació (sobretot l’ús d’opioides) com a mediador entre la associació observada de dolor i demència, o a la acció directa del dolor comprometent la funció cognitiva. El estrès com a conseqüència del dolor crònic podria ser també una variable implicada en el deteriorament cognitiu.

Probablement, la detecció i monitorització del dolor hauria d’incorporar-se de forma més sistemàtica a les anamnesis dels nostre pacients d’edat avançada, donada l’associació significativa d’aquesta variable clínica amb les diferents esferes (funcional, cognitiva, afectiva) i amb la qualitat de vida, per tal de plantejar tractaments o estratègies no farmacològiques que milloraran no només el dolor, sinó l’estat de salut global de les persones grans.

 

Article:

Elizabeth L. Whitlock, MD, et al. Association Between Persistent Pain and Memory Decline and Dementia in a Longitudinal Cohort of Elders. JAMA Intern Med. 2017 Aug 1;177(8):1146-1153.

 

Tags: , ,