La prevalença de deteriorament cognitiu en els serveis d'urgències varia entre un 20-40%, independentment de la causa del mateix és un indicador de vulnerabilitat cerebral i de fragilitat, així com un factor de risc de delírium. Tot i això passa freqüentment desapercebut a urgències. Aquests pacients presenten major risc d'efectes adversos (deteriorament funcional, institucionalització, revisites a urgències ...). S'ha emfatitzat en la importància de detectar de forma precoç, prevenir i tractar el delírium, per al que ha múltiples escales (totes tenen en compte l'inici agut i la fluctuació) que poden no detectar la presència de deteriorament cognitiu previ. Fins ara no està clar el fet que la presència de deteriorament cognitiu mesurat de forma precoç en urgències (<1h) s'associa amb resultats adversos.

En aquest estudi prospectiu multicèntric dut a terme a Holanda es plantegen si hi ha una associació independent entre el deteriorament cognitiu i l'aparició de deteriorament funcional o mort als 3 i 12 mesos de la visita a urgències. Es van incloure els pacients> 70 anys visitats en 3 hospitals durant 3 mesos consecutius (n = 2130, 83.4% van complir criteris d'inclusió) excloent aquells que tinguessin deteriorament cognitiu sense cuidador, els que no van donar consentiment i aquells amb barrera idiomàtica.

La situació cognitiva es va valorar utilitzant el 6-CIT utilitzant com a punt de tall 10 punts (<10 normal,> 11 deteriorament), aquells que ja tenien diagnòstic de demència i els que no van poder realitzar el test es van considerar amb deteriorament cognitiu.

L'objectiu principal va ser la presència de deteriorament funcional o mort als 3 mesos de la visita objectivat mitjançant control telefònic, contacte amb MAP i revisió del registre de mortalitat municipal. El mateix seguiment es va realitzar als 12 mesos.

Els pacients amb deteriorament cognitiu (588) presentaven major edat, menor índex d'escolarització, major procedència de residència, major ús d'ambulància, presentaven patologia més greu a l'arribar, major freqüència de caigudes, major presència d'altres síndromes geriàtriques.

La presència d'un nivell educatiu alt, la gravetat del triatge, consulta relacionada amb caigudes i les queixes vagues (malestar, dispnea, queixes psiquiàtriques) van ser predictors independents de deteriorament cognitiu. La puntuació alta del Katz l'ingrés es va associar a augment de risc de deteriorament cognitiu.

L'objectiu principal va ser la presència de deteriorament funcional o mort als 3 mesos de la visita objectivat mitjançant control telefònic, contacte amb MAP i revisió del registre de mortalitat municipal. El mateix seguiment es va realitzar als 12 mesos.

Els pacients amb deteriorament cognitiu (588) presentaven major edat, menor índex d'escolarització, major procedència de residència, major ús d'ambulància, presentaven patologia més greu a l'arribar, major freqüència de caigudes, major presència d'altres síndromes geriàtriques.

La presència d'un nivell educatiu alt, la gravetat del triatge, consulta relacionada amb caigudes i les queixes vagues (malestar, dispnea, queixes psiquiàtriques) van ser predictors independents de deteriorament cognitiu. La puntuació alta del Katz l'ingrés es va associar a augment de risc de deteriorament cognitiu

Els pacients més ancians i amb deteriorament cognitiu van presentar major risc de deteriorament funcional i mortalitat als 3 mesos després d'ajustar per nivell educació, severitat clínica i situació funcional prèvia. Aquest risc es va mantenir als 12 mesos. El risc va persistir després de realitzar un triple anàlisi de sensibilitat (modificant el punt de tall de 6-CIT, després d'excloure als pacients sense demència en què no es va poder mesurar la cognició en urgències i una tercera anàlisi en funció de la ubicació del malalt : domicili vs ingrés).

Es tracta del primer estudi que mesura l'impacte del deteriorament cognitiu detectat de manera precoç en urgències, independentment de la causa del mateix, s'associa a deteriorament funcional i augment de mortalitat als 3 i 12 mesos de la visita a urgències independentment de la severitat de la malaltia, comorbiditat, situació funcional ... d'aquí la importància d'un diagnòstic ràpid i un maneig adequat amb l'elaboració d'un adequat pla de cures multidisciplinar que permetin el retorn del pacient al seu entorn previs en condicions que minimitzin el risc d'efectes adversos i per tant l'aparició de deteriorament funcional, reconsulta, institucionalització o mort.

Com limitacions podria destacar la precocitat de la valoració cognitiva (30min-1h) la qual cosa en situacions de gravetat podria sobreestimar la presència de deteriorament cognitiu. Tampoc es va realitzar un cribratge de delírium el que no permet saber si el deteriorament cognitiu és d'inici sobtat o no. I finalment el fet que el diagnòstic de demència fora auto-reportat pel pacient i no es confirmés amb l'historial del pacient.

Com a punts a destacar de l'estudi serien el seu disseny multicèntric i prospectiu, la "n" elevada i el fet que els resultats mesurats són clínicament rellevants i donen poca opció de biaix.

 

Impaired cognition is associated with adverse outcome in older patients in the Emergency Department; the Acutely Presenting Older Patients (APOP) study

 

J A Lucke; J de Gelder; C Heringhaus; R C van der Mast; A J Fogteloo ...

 

Age and Ageing, Volume 47, Issue 5, 1 September 2018, Pages 679–684, https://doi.org/10.1093/ageing/afx174

 

 

Tags: ,