M’agradaria debutar aquest any 2015 comentant la primera part d’un article publicat al New England Journal of Medicine sobre la depressió en l’ancià. La depressió en ancians és freqüent i sovint va associada a la coexistència de malalties mèdiques, a disfunció cognitiva, o a ambdues coses. A diferència dels pacients més joves, la presència d’un estat d’ànim baix pot ser menys comú en ancians, mentre que la irritabilitat, l’ansietat i els símptomes somàtics poden ser més freqüents. Les malalties mèdiques coexistents compliquen el maneig de la depressió.

La relació entre depressió i malaltia mèdica coexistent pot ser bidireccional, és a dir, problemes mèdics com el dolor crònic poden conferir una predisposició a la depressió, i alhora, una depressió va associada a una pitjor evolució en algunes malalties com les cardíaques.

D’altra banda, la presència d’una alteració cognitiva és comuna en persones amb depressió tardana i pot afectar a múltiples dominis cognitius, incloent la funció executiva, l’atenció i la memòria. Així doncs, la depressió pot ser tant un factor de risc com una manifestació del deteriorament cognitiu. És ben conegut que la depressió està associada a un risc a llarg termini per desenvolupar una demència. Es recomana l’screening de la depressió per garantir un diagnòstic correcte i un tractament i seguiment apropiats. També comenta que un screening sense una valoració de confirmació pot dur a uns diagnòstics falsament positius i a un tractament innecessari. Per això recomana que el clínic dugui a terme una valoració complerta i utilitzi instruments validats pel seu diagnòstic.

També destaca la importància d’explorar de manera curosa la presència de pensaments de suïcidi donades les elevades taxes de suïcidi en ancians. D’altra banda, recomana que en la història clínica es faci un registre de les següents dades: els diagnòstics i teràpies psiquiàtriques anteriors, intents d’autolisi, ús de substàncies com l’alcohol, problemes de memòria, dolor crònic, polifarmàcia, problemes d’adherència al tractament, revisió del tractament habitual (per tal d’identificar algun fàrmac que predisposi a la depressió), pèrdues recents o esdeveniments estressants, suport social disponible, història familiar de demència i de suïcidi.

Pel que fa a l’anàlisi de laboratori aconsella sol.licitar els següents paràmetres: hemograma, glucosa, tirotropina, vitamina B12 i àcid fòlic. Considera que el test d’screening cognitiu està justificat en pacients que manifesten problemes de memòria i poden posar de manifest dèficits en el processament visuo-espaial o en la memòria, inclús en el cas que la puntuació total estigui dins del rang de la normalitat. Un test neuropsicològic pot ser d’ajuda per la identificació d’una demència precoç, però cal tenir en compte que una depressió aguda afecta negativament en la realització del test, de manera que recomana que aquest sigui posposat fins que els símptomes de depressió hagin disminuït.

La part del tractament us la comento la setmana que ve! Desitjo que tingueu una gran setmana!!!

Referència:
Taylor WD. Depression in the Elderly. N Engl J Med 2014;371:1228-1236.

 

Tags: